Cirera

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viccionari	Viccionari
Viquidites	Viquidites

Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies. A l'arbre se'l coneix com a cirerer o guinder. Encara que tots els cirerers són del gènere Prunus, a aquest pertanyen espècies que no ho són, com ara el pruner, l'ametller, l'albercoquer i el presseguer. A la península Ibèrica es distingeix com guinda el fruit de Prunus cerasus i com cirera al de Prunus avium, estant a Amèrica més comuna la denominació cirera àcida, per al primer i cirera dolça, per al segon.

Etimologia

Fins al segle I aC. el conreu de la cirera es limitava a la zona compresa entre la mar Negra i la mar Càspia. Després de la conquesta de la colònia grega de Kerasus (actual Giresun) pels romans l'any 67 aC., el general Luci Licini Lucul·le va portar 74 exemplars a la ciutat de Roma on va començar la seva expansió portada per la migracions humanes. Kerasos va ser tornada a anomenar després de la seva conquesta a Kerasun i després a Cerasus, en temps de l'Imperi Romà. D'allà el nom que rebria en llatí, d'on prové cirera.^[1]^[2]

Guinda, per contra, té una etimologia incerta. Joan Coromines suggereix un origen a l'antic provençal a partir del segle xii, quan la casa de Barcelona dominava Provença, al sud del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquest terme va evolucionar a partir de l'arrel germànica wīksĭna del que prové el ripuarisch wihsina. D'allà va passar a l'occità guinle i després al provençal guinla. Després la dominació barcelonina a la regió, introduiria el terme guinda que va passar al català i l'espanyol.^[3]

Origen i característiques físiques

L'espècie més antiga de totes és el cirerer àcid, Prunus cerasus, originari de la zona entre la mar Negra i la mar Càspia. Les seves característiques físiques són drupa de color vermell negrós, globoses o amb figura de cor. El pinyol és globós, quasi llis.

Espècies

Les principals espècies de cirerer conreades en el món són el cirerer dolç (Prunus avium), el guinder (Prunus cerasus) i el cirerer "Duke", híbrid dels anteriors. Ambdues espècies són naturals del sud-est d'Europa i oest de l'Àsia. El cirerer dolç va tenir el seu origen probablement a la mar Negra i a la mar Càspia, difonent-se després cap a Europa i l'Àsia, portat pels ocells i les migracions humanes. Va ser un dels fruiters més apreciats pels grecs i amb l'imperi Romà es va estendre a regions molt diverses. Els gitanos van ser una de les cultures que va retre tribut a aquest fruit i això es veu reflectit en poemes com a oda a lalusof. Ara com ara, el cirerer es troba difós per nombroses regions i països del món amb clima temperat.

Referències

↑ «Pàgina del municipi de Giresun» (en turc). Arxivat de l'original el 2012-09-21. [Consulta: 4 setembre 2012].
↑ «Origen de la cereza» (en castellà). cereza.info, 2010. [Consulta: 4 setembre 2012].
↑ Coromines, Joan; Pascual, José. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Biblioteca románica hispánica Vol.6. Madrid: Gredos, 1991. ISBN 978-84-249-1362-5. OCLC 463636715.