Cisteller d'ulleres
Asthenes palpebralis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Asthenes |
| Espècie | Asthenes palpebralis Cabanis, 1873 Asthenes palpebralis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Schizoeaca palpebralis
|
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El cisteller d'ulleres[1] (Asthenes palpebralis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).[2][3] Ha estat ubicat al gènere Schizoeaca.
Descripció
[modifica]El cisteller d'ulleres amb els ulls anellats fa de 18 a 20 cm de llarg i pesa de 16 a 18 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un anell ocular blanc ample i lores marrons foscos. La cara és de color marró castany. La coroneta, dors, carpó i ales són d'un color marró castany més fosc. La cua és d'un marró més vermellós que el dors; és llarga i profundament bifurcada amb poques barbes als extrems de les plomes que li donen un aspecte irregular. La barbeta té una taca color rovell o taronja. La gola i la resta de les parts inferiors són grises amb el ventre més pàl·lid i els flancs amb tocs marrons. L'iris és de color gris clar a castany, el maxil·lar negre, la mandíbula negra o grisa, i les potes i els peus de color gris a blau grisenc. Els juvenils no tenen la barbeta color rovell; el ventre és més pàl·lid que el dels adults i els flancs més marrons.[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]El cisteller d'ulleres només es troba als Andes del departament de Junín, al Perú. Habita l'ecotò estret de les vores superiors de la selva nebulosa i el bosc pigmeu que hi ha a sobre. Sovint el sotabosc és dens amb bambú Chusquea. En altitud es troba entre 3.030 i 3.710 m.[4]
Comportament
[modifica]Moviment
[modifica]Es creu que el cisteller d'ulleres és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[4]
Alimentació
[modifica]La dieta i el comportament de recerca d'aliment no es coneixen amb detall. Se suposa que s'alimenta principalment d'artròpodes capturats al sotabosc del fullatge, les branques i la molsa. Normalment es veu sol o en parelles.[4]
Reproducció
[modifica]No se sap res sobre la biologia reproductora del cisteller d'ulleres.[4]
Vocalització
[modifica]El cisteller d'ulleres és força vocal, canten ambdós sexes. El cant és "una xerrameca o trinat sec i llarg, lleugerament ondulant o accelerat, que puja fins a gairebé al final quan cau bruscament". El seu crit és "un pipi o pipi agut i ascendent".[4]
Estat de conservació
[modifica]La UICN ha avaluat el cisteller d'ulleres com en risc mínim. Té una àrea de distribució petita i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[5] "Les pràctiques d'ús del sòl com la crema, el pasturatge i la conversió/desforestació de prats i parcel·les forestals per a l'agricultura a petita escala han reduït considerablement l'extensió superficial total de l'ecotò lineal andí de la línia arbòria (i els) efectes de la pèrdua d'hàbitat sobre la comunitat d'espècies de la línia arbòria encara no s'han estudiat quantitativament."[4]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El cisteller d'ulleres va ser descrit per primer cop l'any 1873 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb el nom binomial Schizoeaca palpebralis i la localitat tipus "Maraynioc, Peru".[6]
Durant molt de temps el cisteller d'ulleres va ser considerat una subespècie del cisteller de barbeta blanca (aleshores Schizoeaca fuliginosa, ara A. fuliginosa), però finalment es va separar com a espècie. Aquestes i diverses altres espècies pertanyien al gènere Schizoeaca, però les dades genètiques van mostrar que el gènere està integrat dins d'Asthenes.[7][4]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.[8]
L'epítet específic palpebralis prové del llatí «palpebralis» que significa “de les parpelles” que alhora deriva de «palpebres», “parpelles” i de «palpebra», “parpella”.[9]
Subespècies
[modifica]L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Cisteller d'ulleres». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 29/04/2021(català)
- ↑ «Eye-ringed Thistletail- Asthenes palpebralis». Avibase. [Consulta: 9 setembre 2026].
- ↑ «Asthenes palpebralis». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 9 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Lloyd, Huw. Eye-ringed Thistletail (Asthenes palpebralis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.eyrthi1.01.
- ↑ «Asthenes palpebralis: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2025, 19-02-2025. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2025-2.RLTS.T22702234A263785624.en.
- ↑ Cabanis, Jean «Journal für Ornithologie» (en alemany). Ornithologen-Gesellschaft, ser.4, 1873, p. 319. Arxivat de l'original el 2025-04-27. ISSN: 0021-8375.
- ↑ «Part 7. Suboscine Passeriformes, B (Furnariidae)». A Classification of the Bird Species of South America. South American Classification Committee). [Consulta: 9 setembre 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Asthenes» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 2 setembre 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: palpebralis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 7 setembre 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13-04-2026. [Consulta: 9 setembre 2026].
