Claudi Tiberi Germànic Britànic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClaudi Tiberi Germànic Britànic
Britannicus-Louvre.jpg
Biografia
Naixement 12 febrer 41 dC
Roma
Mort 11 febrer 55 dC (13 anys)
Roma
Causa de mort Enverinament
Lloc d'enterrament mausoleu d'August
Activitat
Ocupació Polític
Període Imperi Romà
Família
Família Dinastia Júlio-Clàudia
Pares ClaudiValèria Messal·lina
Germans Claudia Antonia Tradueix i Octàvia
Modifica les dades a Wikidata

Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.

Va néixer aproximdament el 42[1] i se li va posar el nom de Claudius Tiberius Germanicus. Quan Claudi va aconseguir les seves preteses victòries a Britània se li va donar el títol de Britànic, que es va traspassar al seu fill, que des de llavors va ser conegut per aquest nom.

Durant el regnat del seu pare va ser l'hereu presumpte de l'Imperi fins al final de l'escandalosa vida de la seva mare Messalina (48). Claudi es va casar llavors amb Agripina, l'amant de la qual, Pal·les (Pallas), la va convèncer per fer adoptar per Claudi al seu fill Luci Domici (d'un matrimoni anterior amb Gneu Domici Aenobarb). Domici es va casar amb Octàvia, germana de Britànic, amb el que, com a fill (adoptiu) i gendre passava de fet davant de Britànic en els drets imperials l'any 50.

L'any següent (51) el jove Lluci Domici (Neró) va rebre la toga viril i diverses distincions que van marcar el favor amb què el pare adoptiu el mirava com a hereu, mentre Britànic encara no tenia toga. Com que Britànic es va queixar, Agripina va aconseguir eliminar als seus principals preceptors sospitosos de guiar la seva conducta, i substituir-los per persones fidels.

Sembla que Claudi, abans de la seva mort, es va penedir del que havia fet i va voler restaurar els drets de Britànic, però no hi va ser a temps.

Mort Claudi el va succeir Neró, i Britànic va quedar arraconat. Agripina planejava utilitzar-lo si convenia contra el seu propi fill, i quan aquest la va contrariar el va amenaçar amb portar davant del senat una reclamació dels drets de Britànic. Neró, alarmat, va ordenar enverinar-lo, però el verí no va fer efecte. Una segona dosi més potent el va matar en un banquet l'any 55.

Britànic va ser incinerat i les seves cendres es van col·locar amb les del seu pare al Mausoleu d'August. Neró va oficiar el funeral l'endemà de la seva mort sota una gran pluja i no va ferr cap discurs d'elogi, dient que seguia "una tradició en cas de mort prematura, per no oprimir al públic amb elogis i processons". Dió Cassi diu que Neró va cobrir el cadàver de guix per amagar els efectes del verí a la pell. Mentre el cadàver era portat pel Fòrum, la pluja va deixar clar a tothom que havia estat enverinat.[2]

Segons Suetoni, Britànic era bon amic del que després seria l'emperador Tit, a qui el seu pare, Vespasià, havia enviat amb les legions a Britània. La família Flàvia va fer diversos intents d'unir-se amb la família Júlio-Clàudia, i Tit, seguint aquesta política, va afirmar que havia estat assegut amb Britànic la nit en que va morir. Fins i tot va assegurar haver tastat el verí, que li va provocar una malaltia greu i llarga. Tit va erigir una estàtua d'or al seu amic de la infància i va emetre monedes en la seva memòria.[3][4]

Referències[modifica]

  1. Suetoni diu que va néixer en el segon consolat de Claudi, als 20 dies del seu regnat. Però Claudi va ser proclamat emperador el 24 de gener del 41 i va iniciar el seu segon consolat l'1 de gener del 42
  2. Dió Cassi. Historia RomanaLVI, 7
  3. Suetoni. Titus, 2
  4. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 505. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudi Tiberi Germànic Britànic Modifica l'enllaç a Wikidata