Claustre del Col·legi de Sant Àngel
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Estructura arquitectònica i claustre  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla, 43 i Penedides, 9 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42588 | |||
| Id. Barcelona | 800 | |||
El Claustre del Col·legi de Sant Àngel és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Actualment forma part de la caserna de la Guàrdia Urbana del districte de Ciutat Vella.[2]
Descripció[modifica]
Aquest claustre de llenguatge classicista presenta unes galeries amb arcs de mig punt sobre pilastres de secció quadrada. Només se'n conserven les arcades exteriors i el mur amb finestres sobreposades.[2]
Història[modifica]
El 1587, fra Josep Serrano va presentar al capítol provincial de Lleida dels carmelites la proposta per a fundar un col·legi a Barcelona. Tanmateix, no fou fins al 1590, quan aquest va ser nomenat provincial, que l'orde va adquirir una casa a la Rambla, i el 1593 hi van ingressar alguns religiosos i se'n va consagrar l'església.[3][2] Això va provocar l'oposició de la parròquia del Pi, que va intentar que la capella del col·legi no fos pública.[3] En el capítol del 1598 hom va decidir tancar el col·legi per l'oposició dels convents de la província, que al·legaven motius econòmics, però el 1607 se'n va aconseguir la seva reobertura.[3][2] Posteriorment, va funcionar com a hospital entre el 1694-1695 i 1697-1698, i va ser bombardejat durant el setge de 1713-1714.[3][2]
Al darrer quart del segle xviii, l'obertura del carrer Nou de la Rambla va afectar de ple el col·legi,[3] que el maig del 1785 cedí els terrenys corresponents, començant-ne les obres d'urbanització.[4] El mestre de cases Narcís Serra fou l'encarregat de la parcel·lació dels terrenys de l'hort a banda i banda del nou vial,[5] els quals foren establerts en emfiteusi a diversos particulars,[6] així com de la reconstrucció del col·legi. El maig del 1786 començaren les obres de l'església, on van participar els mestres de cases de l'orde Pere Codina i fra Jaume Carrera, i el fuster fra Bernat.[5] L'abril del 1789 es va beneir el temple, acabat el 1792.[3][2][5]
Durant la Guerra del Francès (1808-1814), els religiosos foren expulsats i el col·legi convertit en caserna.[3] El 1835, la comunitat que hi residia, amb un total de 27 membres, el va haver d'abandonar definitivament.[3][2]
El 1985 se'n van enderrocar totes les dependències, conservant només el claustre, que s'ha incorporat a la nova caserna de la Guàrdia Urbana construïda entre el 1987 i el 1989.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Claustre del Col·legi de Sant Angelo (actual caserna de la Guàrdia Urbana del Dtre. 1)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Claustre del Col·legi de Sant Angelo». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Col·legi i convent de Sant Àngel». monestirs.cat.
- ↑ Caixa Mata i Caballé Crivillés, 2018, p. 222.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Caixa Mata i Caballé Crivillés, 2018, p. 223.
- ↑ Caixa Mata i Caballé Crivillés, 2018, p. 221.
Bibliografia[modifica]
- Caixa Mata, Àlvar; Caballé Crivillés, Gemma. Memòria de la recerca arqueològica efectuada al subsòl de la finca número 7 del carrer Nou de la Rambla de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona, juliol 2019.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claustre del Col·legi de Sant Àngel |
- «Claustre del Col·legi de Sant Àngel». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.