Vés al contingut

Claviorgue de Lorenz Hauslaib

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalClaviorgue de Lorenz Hauslaib

El Claviorgue de Lorenz Haulsaib és un dels pocs exemples d'un claviorgue del s.XVI, i un dels instruments més singulars i sorprenents de la col·lecció del Museu de la Música de Barcelona, està instrument format per un orgue i una espineta. A la primavera del 2013 va ser quan es va completar la seva restauració.

Característiques[modifica]

És un objecte que combina la mecànica d'un petit orgue i la d'una petita espina, de manera que aconseguim un so que és una barreja d'aquests dos timbres.

És un dels poquíssims claviorgues del segle xvi que es conserven a tot el món, i molt probablement l'únic que, 400 anys després de la seva construcció, està en condicions de ser tocat obtenint, amb els materials de l'època, un bon resultat sonor.[1]

Història[modifica]

Està fabricat per Lorenz Hauslaib (Nuremberg, 1568 - Regensburg, 1625), un constructor i comerciant d'orgues i altres instruments de teclat.

El claviorgue era una dels instruments més valorats i dels més habituals en els salons aristocràtics del segle xvi i XVII, amb una presència especialment intensa a les penínsules i ibèrica i italiana.

Se n'han conservat només tres exemplars d'època: el del Museu de la Música de Barcelona (MDMB 821), el del Metropolitan Museum de Nova York (89.4.1191) i el del Glinka Museum de Moscou, i el del museu de la músic a és un dels pocs que es pot utilitzar per a la interpretació gràcies a una acurada restauració.

La recuperació més important de l'instrument va ser l'espineta, ja que no es conservava l'original i es va refer gràcies a les informacions proporcionades per l'instrument conservat al Metropolitan Museum de Nova York i als treballs rigorosos del constructor i restaurador Joan Martí.[2][3]


En Pere Casulleras ha fet una virtualització d'aquest orgue que podeu trobar en el següent enllaç.

Referències[modifica]

  1. «El claviorgue Hauslaib del Museu de la Música de Barcelona». [Consulta: 1r abril 2020].
  2. «El claviorgue». Museu de la Música. [Consulta: 1r abril 2020].
  3. «Claviorganum Hauslaib 1590 Music Museum Barcelona». [Consulta: 1r abril 2020].