Lorenz Hauslaib

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLorenz Hauslaib
Naixement 1568
Nuremberg
Mort 1625 (56/57 anys)
Ratisbona
Modifica dades a Wikidata
Claviorgue de Lorenz Hauslaib, ca. 1590, al fons del Museu de la Música de Barcelona, MDMB 821

]]

Detall del claviorgue Hauslaib

Lorenz Hauslaib de vegades Laurentius (Nuremberg, 1568 - Regensburg, 1625) fou un constructor d'orgues. Va estar també en el negoci de compravenda d'orgues i altres instruments de teclat. Es coneix que va ser ciutadà d'Altdorf durant el 1608, casat tres vegades a Nuremberg (1605, 1613 i 1618). Als anys 1604 i 1606 treballà com a taxador a Frankfurt del Main i a Main. L'únic orgue que construí i del qual es té documentació precisa és el que va fer a Altdford el 1608.

Jürgen-Peter Schindler ha demostrat una connexió entre Lorenz Hauslaib i Steffan Cuntz, també constructor d'orgues, que es va convertir en ciutadà de Nuremberg el 1598. Schindler va suggerir que Hauslaib, constructor i home de negocis, treballava de forma regular amb Cuntz com a ajudant de fuster. Sembla probable que l'instrument que es troba al Metropolitan Museum va ser construït entre Hauslaib i Cuntz. El 1600 Hauslaib va informar a les autoritats que Cuntz no havia realitzat correctament una tasca sense especificar i l'empresonaren.[1]

Després d'un minuciós estudi dels seus instruments que han sobreviscut, Schindler diu que probablement Cuntz és qui va construir el mecanisme del claviorgue del Metropolitan Museum.

A Historische Nachricht von der Nürnbergische Mathematicis und Küntstlern, l'autor no parla de Hauslaib sinó de Cuntz com "un constructor d'orgues molt ben considerat per la seva mà d'obra, sempre tractant de perfeccionar els seus propis instruments, així com els d'altres constructors". Segons Schindler, Cuntz va morir el 9 de novembre de 1629. Tot i que es creu que Cuntz va construir el mecanisme del claviorgue del Metropolitan Museum, la inscripció que es troba a l'espineta confirma que tots dos, Hauslaib i Cuntz, van treballar en la seva construcció i ambdós van tenir un paper fonamental.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El claviorgue Hauslaib del Museu de la Música de Barcelona. Girona; Barcelona: Documenta; Museu de la Música de Barcelona, 2013. ISBN 9788499841960 [Consulta: 5 març 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ESCALAS I LLIMONA, Romà. Claviorgans Attributed to Laurentius Hauslaib in New York, Moscow and Barcelona dins Music in Art, XXVII, 1-2, 2005, p. 87-100
  • BOALCH, Donald H. Makers of the Harpsichord and Clavichord 1440-1840, third edition, Clarendon Press, Oxford, 1995

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]