Clorobenzè

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicClorobenzè
Substància químicacompost químic, líquid inflamable de classe IC i monoclorobenzè Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular112,008 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₅Cl Modifica el valor a Wikidata
Chlorobenzene2.svg
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC=C(C=C1)Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,11 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Velocitat del so1.311 m/s (20 °C, líquid) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat0,05 g/100 g (aigua, 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−46 °C
−45 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició132 °C (a 760 Torr) Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor9 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat1,3 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat9,6 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps350 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat82 °F Modifica el valor a Wikidata
IDLH4.610 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
Dosi sense efecte advers observable27,25 mg/kg Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
3
2
0
 
Modifica el valor a Wikidata

El clorobenzè és un compost orgànic aromàtic amb la fórmula química C6H5Cl. Aquest líquid incolor i inflamable és un dissolvent comú i un intermediari àmpliament utilitzat en la fabricació d'altres productes químics.[1]

Producció[modifica]

Es va descriure per primera vegada el 1851. El clorobenzè es fabrica mitjançant la cloració del benzè en presència d'una quantitat catalítica d'àcid de Lewis, com ara clorur fèrric, diclorur de sofre i clorur d'alumini anhidre.[1]

Chlorination benzene.svg

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Beck, Uwe; Löser, Eckhard «Chlorinated Benzenes and Other Nucleus-Chlorinated Aromatic Hydrocarbons». Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Wiley-VCH [Weinheim], 2012. DOI: 10.1002/14356007.o06_o03.