Clorur de zinc
  | |
| Substància química | compost químic i tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 133,867 Da |
| Rol | Col·lutori bucal |
| Estructura química | |
| Fórmula química | ZnCl₂ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 2,91 g/cm³ (a 77 °F) |
| Solubilitat | 435 g/100 g (aigua, 21 °C) |
| Punt de fusió | 290 °C |
| Punt d'ebullició | 732 °C (a 760 Torr) |
| Pressió de vapor | 0 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 1 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició a curt termini | 2 mg/m³ (cap valor) |
| IDLH | 50 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| Higroscopicitat | |
El clorur de zinc és un compost químic de fórmula ZnCl₂. Es coneixen fins a nou formes cristal·lines diferents, totes molt solubles en aigua.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur de zinc |