Close (pel·lícula de 2022)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaClose
Fitxa
DireccióLukas Dhont Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichiel Dhont (en) Tradueix, Dirk Impens, Michel Saint-Jean, Laurette Schillings, Arnold Heslenfeld, Frans van Gestel i Jacques-Henri Bronckart Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEve Martin Modifica el valor a Wikidata
GuióLukas Dhont i Angelo Tijssens Modifica el valor a Wikidata
MúsicaValentin Hadjadj (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrank van den Eeden Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlain Dessauvage Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCirko Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenBèlgica, Països Baixos i França Modifica el valor a Wikidata
Estrenamaig 2022 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalflamenc
francès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeWetteren i Zundert Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.66:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG-13 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webmenuet.be… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt9660502 Filmaffinity: 297297 Allocine: 294372 Rottentomatoes: m/close_2022 Metacritic: movie/close-2022 Modifica el valor a Wikidata


Close és una pel·lícula dramàtica, coproducció belga-neerlandesa-francesa del 2022 dirigida per Lukas Dhont, amb guió de Dhont i Angelo Tijssens, la segona col·laboració després de la seva opera prima Girl del 2018.[1] El repartiment compta amb Eden Dambrine, Gustav de Waele, Émilie Dequenne i Léa Drucker. Va guanyar el Gran Premi del Jurat a la secció oficial del Festival de Canes 2022, amb nominació a la Palma d'Or i a la Queer Palm.[2]

Nominada com a Millor Pel·lícula en llengua no anglesa en la 95a edició dels Premis Oscar.[3]

Argument[modifica]

Léo (Eden Dambrine) i Rémi (Gustav De Waele) són nois de 13 anys, inseparables. Sempre han estat amics i ho fan tot junts. Viuen l'amistat amb gran intensitat. Però la relació que sembla tan forta es veurà sacsejada a mesura que els nens arribin a l'adolescència, per la pressió imposada per la mirada dels que els envolten. De fet, els comentaris dels altres posen a prova l'estreta relació de Léo i Rémi i en aquest camí de la infància a l'edat adulta, els joves viuran una situació que no podran gestionar. Després d'això, res tornarà a ser el mateix. Aleshores, Léo s'acosta a Sophie (Émilie Dequenne), la mare de Rémi, per intentar entendre-ho.[1]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

El director belga Lukas Dhont va debutar l'any 2018 al Festival de Canes, amb Girl, el seu primer llargmetratge seleccionat a la secció Un certain regard, amb la història d'un nen que vol canviar de sexe i convertir-se en un ballarí estrella, un llarg calvari que escalarà amb l'ajuda atenta i amorosa del seu pare.[4] Amb Close el realitzador continua la seva exploració del final de la infància com un procés de transformació i vacil·lació a través d'una història d'amistat entre dos adolescents Rémi (Gustav De Waele) i Léo (Eden Dambrine). Segons Dhont la pel·lícula diu moltes coses però amb poques paraules, el discurs passa per les mirades i els silencis, es va inspirar molt per la dansa, era el llenguatge amb el què volia llançar-se al cinema, el llenguatge corporal.[5]

Recepció[modifica]

Crítica[modifica]

A l'agregador en línia de ressenyes de pel·lícules Rotten Tomatoes, Close obté una valoració positiva del 91% dels crítics sobre un total de 56 revisions, amb una valoració mitjana de 8,30/10. Per la seva part, l'audiència li dona un 3,8/5, amb una valoració positiva del 75%.[6]

Per la crítica de Fotogramas, Eulàlia Iglesias, Lukas Dhont torna a plasmar una experiència queer adolescent amb una innegable hipersensibilitat, però també amb el mateix gust per portar el conflicte dramàtic a una situació extrema que arrenqui llàgrimes a l'audiència. La primera part de la pel·lícula retrata l'amistat entre els dos nois protagonistes, Léo i Rémi, en una connexió intensa i única. En la segona meitat, el film passa a ser un drama al voltant del dol de Léo després de la seva ruptura amb Rémi. Dhont recorre a les el·lipsis i manté el seu habitual to naturalista i empàtic, però resulta un punt incòmode que el director acabi reduint-lo a buscar potenciar el calvari del noi per impactar en els espectadors.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Serra, Xavi. «Canes s'emociona i plora amb el drama adolescent 'Close'». Ara.cat, 27-05-2022. [Consulta: 24 gener 2023].
  2. Serra, Xavi. «Ruben Östlund torna a guanyar la Palma d'Or amb la sàtira escatològica 'Triangle of sadness'». Ara.cat, 28-05-2022. [Consulta: 24 gener 2023].
  3. Mullor, Mireia; Aller, María. «Oscars 2023: lista completa de nominados» (en castellà). Fotogramas, 24-01-2023. [Consulta: 24 gener 2023].
  4. mandelbaum, Jacques «Cannes 2022 : « Close », une rupture adolescente qui ronge le cœur» (en francès). Le Monde.fr, 26-05-2022.
  5. «Lukas Dhont • Director de Close» (en francès). Cineuropa.org. [Consulta: 24 gener 2023].
  6. «Close» (en anglès). Rottentomatoes.com. [Consulta: 24 gener 2023].
  7. Iglesias, Eulàlia. «Crítica de 'Close', trágica amistad adolescente» (en castellà). Fotogramas, 25-11-2022. [Consulta: 24 gener 2023].

Enllaços externs[modifica]