Vés al contingut

Clotilde Bosch i Carbonell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClotilde Bosch i Carbonell
Biografia
Naixement1829 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1900 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Pará (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIldefons Cerdà i Sunyer Modifica el valor a Wikidata
FillsClotilde Cerdà i Bosch Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Bosch i Carbonell Modifica el valor a Wikidata

Clotilde Bosch i Carbonell (Barcelona, 1829 - Pará, Brasil 17 d'abril de 1900[1]),[2] fou una pintora del segle xix. Va ser coneguda per estar casada amb l'enginyer Ildefons Cerdà i ser la mare de la famosa concertista d'arpa "Esmeralda Cervantes", nom artístic de Clotilde Cerdà i Bosch. Aquesta, però, segons l'historiador independent Fernando Alcolea Albero, no era filla de Cerdà, tot i que la va reconèixer i li va donar el seu cognom.[3]

Biografia

[modifica]

Era filla de l'indià i Josep Bosch i Mustich (†1853), qui havia fet fortuna a Cuba i tenia una fàbrica cotonera al Raval de Barcelona (vegeu casa-fàbrica Bosch), i de Rosa Carbonell. De retorn a Catalunya va ser director del Ferrocarril de Barcelona a Mataró, banquer i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[4]

Els germans de la pintora, Josep i Rafael Bosch i Carbonell, varen ser diputats a Madrid el 1881 i 1886, respectivament.[5]

El 20 de juny] de 1848, als 19 anys, es va casar amb l'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), autor de la reforma de l'Eixample de Barcelona.[6] amb qui va tenir quatre filles: Pepita (1849), Rosita (1850), Sol (1851) i Clotilde (1862),[7] que va ser una coneguda instrumentista d'arpa.[8] La relació matrimonial no va funcionar bé i Clotilde, la filla menor, podria haver estat fruit de les relacions adúlteres de la seva esposa i Cerdà va excloure-la del testament. El 1862 el matrimoni es va separar a conseqüència del naixement de Clotilde i el 1864 la seva esposa va marxar a Madrid.[7]

Cerdà no estava d'acord que la petita Clotilde rebés una educació artística i la seva mare la va portar a Roma on comptava amb el suport dels pintors espanyols allà instal·lats, com Eduardo Rosales, Marià Fortuny, Lorenzo Vallés i Alejo Vera.[3] Va comptar amb la formació del pintor napolità Michele Cammarano (Nàpols 1835 – 1920) que va residir a Roma entre 1865 i 1866. Durant la seva estada a Itàlia va pintar l'obra "Llac de Castelgandolfo" (o "Llac Albano") que va presentar a l'Exposició Nacional de 1866.

Referències

[modifica]
  1. «esquela de Clotilde Bosch». La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 12, Núm. 1168 (15 abr. 1902) Ed. Vespre, pàg.1.
  2. El segon cognom figura en algunes fonts com a "Calmell". S'ha fet servir, no obstant, "Carbonell", ja que és la que figura a Estapé 2001, p. 102, una de les primeres biografies completes de Cerdà.
  3. 3,0 3,1 Alcolea Albero, 2013.
  4. «Relació d'Acadèmics». RACBA, 2005. Arxivat de l'original el 30 de novembre 2021. [Consulta: 4 agost 2015].
  5. Llista de diputats històrics al Congrés dels Diputats
  6. Estapé, 2001, p. 102.
  7. 7,0 7,1 [https://web.archive.org/web/20160303193542/http://icc.cat/index.php/content/download/49257/346939/file/viladevall_cerda.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Inventari de la documentació personal de Cerdà lliurada a l'Institut Cartogràfic de Catalunya]
  8. Simón Palmer, María del Carmen (CSIC): Actas del IX Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas Instituto Cervantes, agost de 1986

Bibliografia

[modifica]