Vés al contingut

Clover Hope

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClover Hope
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Guyana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdopepenmanship.com Modifica el valor a Wikidata

X: clovito Instagram: clovito Modifica el valor a Wikidata

Clover Hope (Guyana, 19??) és una periodista musical guyanesa-estatunidenca i professora adjunta a la Universitat de Nova York.[1] Hope va emigrar a la Ciutat de Nova York quan tenia tres anys i va créixer entre Brooklyn i Reines.[2] Es va graduar magna cum laude, a la Universitat de Nova York, amb una llicenciatura en periodisme.[2]

El 2005, en acabar els seus estudis, Hope va aconseguir la seva primera feina de periodista, treballant com editora en línia per Billboard.[3] Després treballaria durant tres anys a XXL, una revista de hip-hop, i posteriorment passaria a ser editora sènior a Vibe, una revista de música i entreteniment.[2] L'any 2014, va ser contractada com a escriptora en plantilla per Jezebel, un lloc web de notícies i cultura dirigit a les dones. Va deixar aquest càrrec el 2020.[4][1] La seva feina també ha aparegut en altres mitjans, com ara, The Village Voice, ESPN, GQ, i Harper's Bazaar.[5][2] Des del 2020 ha estat editora col·laboradora a Pitchfork.[5]

La presentació de Beyoncé, el setembre de 2018, per Vogue inclouria una editorial amb una entrevista de Hope.[6] L'escriptora ha col·laborat més vegades amb Beyoncé com a coescriptora, per exemple a Black Is King (2020).[7] L'any 2021, Hope va ser coproductora executiva de Black Renaissance, un especial de Youtube Originals sobre art i cultura negres que fou estrenat el 26 de febrer d'aquell mateix any.[8]

El seu primer llibre The Motherlode: 100+ Women Who Made Hip-Hop va ser publicat l'any 2021.[5][9] En aquest llibre es faria un repàs a dones icòniques del hip-hop com Roxanne Shanté i Nicki Minaj, a més de proporcionar informació sobre el context històric, així com les perspectives de les artistes presentades.[10] La periodista cita l'obra de DMX It's Dark and Hell is Hot i l'obra de Missy Elliott com les dues fonts d'inspiració pel seu amor envers el hip-hop.[10][11]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]