Coalició per Bulgària
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | БСП – ОЛ | ||||
| Tipus | coalició electoral | ||||
| Ideologia | socialisme democràtic | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1999 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Krum Zarkov (en) | ||||
| Assemblea Nacional | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | bsp.bg | ||||
La Coalició per Bulgària (Коалиция за България o Koalicija za Balgarija, KB) és una aliança de partits polítics de Bulgària, d'orientació centreesquerra[1] liderada pel Partit Socialista Búlgar.[2]
Història
[modifica]El 8 de maig de 2016 Korneliya Ninova va derrotar Mihail Mikov en segona volta pel liderat del partit i es va convertir en la líder de la coalició.[3]
A les eleccions d'abril de 2021 els partits de la coalició de govern liderada per Boiko Boríssov van perdre escons i cap líder del partit va poder formar un govern de coalició dins del termini desencadenant les eleccions parlamentàries búlgares de juliol de 2021. En novembre de 2021 van coincidir les eleccions presidencials, en què Rumen Radev va revalidar la presidència amb el 66,7% dels vots a la segona volta contra Anastas Gerdzhikov, el candidat del GERB,[4] i les eleccions legislatives, en les què Kíril Petkov de Continuem el Canvi va aconseguir formar govern, en què va entrar la coalició dels socialistes, fins que va perdre una moció de censura i es va convocar noves eleccions el 2 d'octubre del 2022, de les què tampoc va sortir govern, i es van convocar eleccions per abril de 2023.[5]
Després de les eleccions legislatives búlgares de 2024 els mals resultats van provocar la dimissió de Korneliya Ninova[6] i Atanas Zafirov va ser elegit president en funcions del BSP el 15 de juny de 2024.[7] Després de mesos de negociacions, el 14 de gener de 2025 es va arribar a un preacord per a formar un nou executiu encapçalat per Rossen Jeliàzkov de Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) integrat pels conservadors del GERB, els socialdemòcrates de Coalició per Bulgària (BSP) i el populista Existeix un Poble (ITN), amb el suport d'Aliança pels Drets i les Llibertats (DPS) que no entraria a la coalició tripartida.[8]
Enmig de les protestes de la generació Z, el 2 de desembre de 2025 va retirar la proposta de pressupostos per a 2026, que establia impostos i cotitzacions socials més alts al sector privat mentre canalitza més fons al sector estatal.[9] Jeliàzkov va anunciar la seva dimissió l'11 de desembre, abans de la votació d'una moció de censura presentada per l'oposició al Parlament.[10] La presidenta Iliana Iotova va demanar en febrer a Andrei Guiúrov que encapçalés un govern provisional que organitzés les eleccions anticipades.[11]
A les eleccions legislatives búlgares de 2026 es va convertir en extraparlamentari.[12]
Membres de la coalició
[modifica]| Any i nom | Partits membres |
|---|---|
| 1991
Unió Pre-Electoral |
|
| 1994-97
Esquerra Democràtica |
|
| 2001-05 | |
| 2007
Plataforma dels Socialistes Europeus |
|
| 2009 | |
| 2013 | |
| 2014
BSP - Esquerra de Bulgària |
|
| 2017
BSP per a Bulgària |
|
| 2021 (I)
BSP per a Bulgària |
|
| 2021 (II)
BSP per a Bulgària |
|
| 2021 (III)
BSP per a Bulgària |
|
| 2022-23
BSP per a Bulgària |
|
| 2024 (I)
BSP per a Bulgària |
|
| 2024 (II)
BSP - Esquerra Unida |
|
Resultats electorals
[modifica]| Eleccions legislatives búlgares | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Elecció | Vots | % | Escons | +/– | Govern | |
| 1991 | 1,836,050 | 33.14 (2n) | 106 / 240 |
Nou | Oposició | |
| 1994 | 2,262,943 | 43.50 (1r) | 125 / 240 |
Majoria | ||
| 1997 | 939,308 | 22.44 (2n) | 58 / 240 |
Oposició | ||
| 2001 | 783,372 | 17.15 (3r) | 48 / 240 |
Oposició | ||
| 2005 | 1,129,196 | 30.95 (1r) | 82 / 240 |
Coalició | ||
| 2009 | 748,114 | 17.70 (2n) | 40 / 240 |
Oposició | ||
| 2013 | 942,541 | 26.61 (2n) | 84 / 240 |
Coalició | ||
| 2014 | 505,527 | 15.40 (2n) | 39 / 240 |
Oposició | ||
| 2017 | 955,490 | 27.19 (2n) | 80 / 240 |
Oposició | ||
| Abr 2021 | 480,146 | 15.01 (3r) | 43 / 240 |
Anticipades | ||
| Jul 2021 | 365,695 | 13.39 (3r) | 36 / 240 |
Anticipades | ||
| Nov 2021 | 266,667 | 10.12 (4t) | 26 / 240 |
Coalició | ||
| 2022 | 232,958 | 8.98 (5è) | 25 / 240 |
Anticipades | ||
| 2024 (I) | 151.557 | 6,85 (5è) | 19 / 240 |
Anticipades | ||
| 2024 (II) | 184,403 | 7.32 (5è) | 20 / 240 |
Oposició | ||
| 2026 | 97,753 | 2.97 (8è) | 0 / 240 |
Extraparlamentari | ||
Referències
[modifica]- ↑ «Parties and Elections in Europe». [Consulta: 29 octubre 2024].
- ↑ «Bulgaria 2021 Elections» (en anglès). [Consulta: 29 octubre 2024].
- ↑ «Korneliya Ninova es la primera mujer que lidera el Partido Socialista de Bulgaria en su historia» (en castellà). El Economista, 9 maig 2016. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ (en anglès) Reuters, 21-11-2021.
- ↑ Zermeno Jimenez, Amaranta. «Las quintas elecciones generales en Bulgaria en dos años transcurren con baja participación» (en castellà). Euronews, 2 abril 2023. [Consulta: 1 juny 2024].
- ↑ Карадакова, Анна. «Обявяват окончателните резултати от вота за НС» (en búlgar). Nova, 17 juny 2024. [Consulta: 20 juny 2024].
- ↑ «Атанас Зафиров стана временен председател на БСП» (en búlgar). Club Z, 15 juny 2024. [Consulta: 28 octubre 2025].
- ↑ «Una nueva coalición en Bulgaria aspira a poner fin a cuatro años de bloqueo político» (en castellà). EFE, 15 gener 2025. [Consulta: 16 gener 2025].
- ↑ Jochecová, Ketrin. «Bulgarian government withdraws budget proposal after largest protests in a decade» (en anglès). Politico, 2 desembre 2025. [Consulta: 2 desembre 2025].
- ↑ Henley, Jon. «Bulgarian government resigns after mass anti-corruption protests» (en anglès). The Guardian, 11 desembre 2025. [Consulta: 11 desembre 2025].
- ↑ «Bulgaria’s president picks senior central bank official as acting PM» (en anglès). al Jazeera, 11 febrer 2026. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Leader of the Bulgarian Socialist Party ready to resign after election failure» (en anglès). Radio Bulgaria, 21 abril 2026. [Consulta: 19 maig 2026].