Vés al contingut

Codi: Lyoko

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióCodi: Lyoko
Gèneresèrie de televisió infantil, ciència-ficció, sèrie de televisió d'aventures, sèrie de televisió d'acció i ciberpunk Modifica el valor a Wikidata
Espai d'ambientacióFrança Modifica el valor a Wikidata
CreadorThomas Romain Modifica el valor a Wikidata
PaísFrança Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Canal originalFrance 3 Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols26 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi3 setembre 2003 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi10 novembre 2007 Modifica el valor a Wikidata
Temporades4 Modifica el valor a Wikidata
Episodis97 Modifica el valor a Wikidata
Llista d'episodisllista d'episodis de Codi: Lyoko Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialweb.archive.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0417311 TMDB (sèrie): 4622
Youtube (canal): UCn9zTBZVl6lu72s-6fXttZg Modifica el valor a Wikidata

Codi: Lyoko (Code: Lyoko en francès) és una sèrie animada francesa creada per Thomas Romain i Tania Palumbo l'any 2003, produïda per Antefilms a la temporada 1 i per MoonScoop des de la temporada 2 fins a l'última, en associació amb France 3 i Canal J.

La sèrie se centra en un grup d'adolescents que viatgen al món virtual de Lyoko per lluitar contra el X.A.N.A,. una intel·ligència artificial hostil que vol atacar el món real. Les escenes del món real estan fetes amb animació tradicional amb fons pintats a mà, mentre que les escenes de Lyoko en animació CGI en 3D.[1] Codi: Lyoko va començar a emetre's el 3 de setembre de 2003 a la cadena francesa France 3 i va acabar el 10 de novembre de 2007, amb un total de 97 episodis. Es va estrenar en català el 2006 al K3.

Una sèrie continuació, Code Lyoko: Evolution, que tenia actors en lloc d'animació dibuixada a mà per representar el món real, va començar a emetre's el 2012. La sèrie només va consistir en una temporada de 26 episodis, l'episodi final del qual es va emetre a finals del 2013. Es va deixar inconclosa sense una segona temporada ni cap altra seqüela prevista a causa de la declaració de fallida de MoonScoop poc després el 2014.

Argument

[modifica]

En Jeremie Belpois és un noi prodigi de tretze anys que va a l'Acadèmia Kàdic i que un dia es troba un superordinador quàntic abandonant en una fàbrica a prop. Quan l'activa descobreix tot un món virtual, Lyoko, que consisteix de quatre espais anomenats "sectors", i està habitat per una noia que es diu Aelita. També hi descobreix el X.A.N.A., un sistema multiagent intel·ligent, completament autònom i malèvol, que també l'habita. El X.A.N.A. pot accedir al món real activant unes estructures que es coneixen com a torres i posseir aparells electrònics, éssers vius i altres objectius com virus per causar el caos. El X.A.N.A. està diposat a eliminar qualsevol que hagi descobertat l'existència del superordinador i aconseguir la llibertat per conquerir la Terrar i destruir la humanitat.

A la primera temporada, en Jeremie treballa incansablement per materialitzar l'Aelita al món real i aturar els atacs causats pel X.A.N.A., ajudat pels seus tres amics: l'Odd Della Robbia, l'Ulrich Stern, i la Yumi Ishiyama, coneguts com els Guerrers de Lyoko. Tots es virtualitzen al món de Lyoko entrant a uns escàners a la fàbrica. Per aturar els atacs, els guerrers acompanyen l'Aelita a les diverses torres de Lyoko, sota l'amenalça de l'atac del X.A.N.A. que fa servir programes en forma de monstres. L'Aelita ha de desactivar les torres entrant-hi i teclejar-hi el codi Lyoko, i així poder aturar l'atac de XANA contra el món real; llavors en Jeremie pot tornar enrere en el temps moments abans de l'atac amb un programa que es diu “retorn al passat”.

Personatges

[modifica]

Guerrers de Lyoko

[modifica]
  • Jérémie Belpois (també Jeremy en la versió anglesa i escrit així a partir de la segona temporada en la versió original)[2]
Veu: Raphaëlle Bruneau (francès);[3] Albert Trifol Segarra (català)[4]
Un estudiant prodigi que troba i engega el superordinador de la fàbrica quan buscava peces per construir un robot. Quan engega el superordinador, torna a despertar l'Aelita, el món virtual de Lyoko i el malèvol sistema multiagent X.A.N.A. La seva motivació principal és el desig de protegir l'Aelita, de qui està enamorat, i de salvar-la del superordinador i del X.A.N.A. materialitzant-la a la Terra. Com a part del grup, s'especialitza a programar noves maneres de vèncer el X.A.N.A. i supervisa el grup mentre són a Lyoko. Com que no és gaire atlètic i té més coneixements d'informàtica, en Jeremie no va gairebé mai a Lyoko; només hi va dues vegades i promet no anar-hi mai més després. La seva actitud addicta a la feina ocasionalment posa en tensió les seves relacions amb els altres quatre membres del grup. Els seus amics sovint li diuen "Einstein".
  • Aelita Schaeffer
Veu: Sophie Landresse (francès);[3] Roser Aldabó (català)[4]
Coneguda principalment per l'àlies Aelita Stones, és la més intel·ligent del grup juntament amb en Jeremie. Al principi de la sèrie, estava atrapada dins de Lyoko, al Superordinador. Originalment es pensava que era una intel·ligència artificial fins que es va revelar que era la filla d'en Franz Hopper, el creador del món de Lyoko. De petita, va perdre la mare. Quan un grup d'homes vestits de negre (s'insinua que eren agents del govern) van arribar a casa seva, ella i el seu pare van fugir i es van virtualitzar a Lyoko. Entre la virtualització i el descobriment del Superordinador per part de Jeremie, el X.A.N.A. va robar un fragment de memòria important que li impedia tornar a ser completament humana. Després de recuperar aquest fragment, ja no està vinculada al Superordinador. Després de convertir-se en humana, sovint té malsons de la seva vida passada. Més tard s'inscriu com a interna a Kadic amb l'àlies Aelita Stones, i afirma que és la cosina de l'Odd. Correspon els sentiments d'en Jérémie, però ell sovint tensa la relació ignorant l'Aelita i les seves passions a favor de treballar al superordinador. Els seus amics li diuen "Princesa".
L'Aelita és l'única capaç de desactivar torres a Lyoko per neutralitzar completament els atacs del X.A.N.A. A Lyoko, té una aparença d'elf, semblant a la del senyor Pück, un elf de joguina de la seva infantesa oblidada. Té la capacitat de crear o eliminar objectes, com ara roques o ponts, de l'entorn virtual, habilitat que en Jérémie anomena "creativitat". No tenia armes ni habilitats ofensives fins a la tercera temporada de la sèrie, quan va desenvolupar la capacitat de crear camps d'energia, boles de plasma roses que pot llançar o utilitzar per bloquejar el foc enemic en la distància. A la quarta temporada, en Jérémie va programar-li ales d'àngel de color rosa clar al seu nou vestit virtual, cosa que li permetia volar i portar una altra persona; el braçalet en forma d'estrella li permet activar-les movent-hi la mà per sobre.
  • Odd della Robbia
Veu: Raphaëlle Bruneau (francès);[3] David Jenner (català)[4]
És el personatge còmic del grup. A l'Odd li reconeixen un gran potencial acadèmic, però poques vegades l'utilitza, i com a resultat, treu males notes per la manca d'estudi. Malgrat la seva personalitat rebel i impulsiva, es comporta com una persona amable. Comparteix dormitori amb Ulrich i té un gos que l'adora, en Kiwi, a qui amaga en un armari perquè no es permeten mascotes a l'Acadèmia Kadic. A l'Odd el consideren un faldiller i ha sortit amb moltes de les noies de l'escola, però les seves relacions solen durar pocs dies. Abans d'assistir a Kadic, vivia amb els pares i les seves cinc germanes grans. Els cabells rossos de l'Odd tenen una taca lila al mig i els porta recollits en punta des que es va virtualitzar a Lyoko per primera vegada. S'insinua que és d'ascendència italiana, i es demostra que parla la llengua amb fluïdesa.
A Lyoko, va vestit com un gat, amb cua i guants amb urpes que disparen fletxes làser. A la primera temporada, tenia una habilitat precognitiva que anomenava "anticipació", però va ser eliminada abans de la segona temporada i va ser substituïda per una habilitat defensiva de crear un camp de força lila encreuant els braços davant del cos, cobrint la meitat del cos. Una altra de les habilitats de l'Odd és poder fer servir les urpes per enfilar-se a les parets com un gat i fins i tot controlar monstres quan els les clava.
  • Ulrich Stern
Veu: Marie-Line Landerwijn (francès);[3] Hernan Fernández (català)[4]
L'Ulrich és membre més reservat del grup i li costa expressar els sentiments. Els pares el pressionen perquè tregui bones notes a l'escola, però té dificultats per aprendre i complir les seves expectatives. Quan té temps lliure, practica pencak silat amb la Yumi, de qui està enamorat. Té vertigen, cosa que li dificulta participar en activitats com l'escalada. Com que fa molta activitat, l'Ulrich té una complexió força musculosa, per la qual cosa moltes noies (sobretot la Sissi) el consideren extremadament atractiu. A Lyoko porta un vestit groc i marró inspirat en els samurais japonesos. La seva arma principal és una katana, i pot empunyar-ne dues alhora. La seva habilitat superesprint li permet córrer a gran velocitat, i el seu poder de triplicació li permet crear dos clons de si mateix. Pot combinar aquestes habilitats en una tècnica anomenada triangulació, en la qual utilitza clons per formar un triangle al voltant d'un enemic i emboscar-lo per darrere quan està distret.
  • Yumi Ishiyama
Veu: Géraldine Frippiat (francès);[3] Gemma Ibáñez (català)[4]
Una estudiant força reservada que viu a prop de Kadic i hi assisteix. És la més gran del grup. És d'ascendència japonesa i té un germà petit, en Hiroki. A casa ha de lidiar amb problemes matrimonials entre els seus pares. És amiga d'en William Dunbar, que es va transferir a Kadic durant la segona temporada. Practica pencak silat amb l'Ulrich, de qui està enamorada, tot i que no és tan evident com l'enamorament de l'Ulrich per ella. Al començament portava un jersei negre que no li tapava el melic, uns texans negres ajustats i botes negres. El seu conjunt de la quarta temporada és semblant a la seva roba esportiva, que consisteix en una brusa grisa fosca i uns pantalons a joc amb una vora lila. Porta les mateixes botes que a les temporades 1-3 de la sèrie.
A Lyoko, la Yumi porta un conjunt inspirat en les geishes amb una faixa obi. La seva arma principal és un ventall Tessen, i en rep un segon a la segona temporada. El seu únic poder és la telequinesi, que li permet moure objectes i fer levitar els seus tres millors amics només amb la ment; rarament l'utilitza, ja que la cansa força ràpidament.
  • William Dunbar
Veu: Mathieu Moreau (francès);[3] Claudi Domingo (català)[4]
Un estudiant massa segur de si mateix que comença a assistir a l'Acadèmia Kadic després de ser expulsat de la seva escola anterior per vandalisme. La Yumi es fa amic seu i aviat se n'enamora. Sovint compateix amb l'Ulrich per l'atenció de la Yumi i de vegades no respecta els límits de la Yumi, cosa que fa que es frustri amb les insinuacions no desitjades. Després de demostrar que és útil al grup durant diversos atacs del X.A.N.A., voten sobre si s'hauria d'afegir al grup, però la Yumi vota que no i li esborren la memòria. Finalment, però, la votació es torna unànime quan es considera necessària la incorporació d'en William.
En la seva primera missió a Lyoko, en William és capturat i posseït pel X.A.N.A., que el converteix en titella seu. A partir d'aquell moment, un clon de d'en William, creat per en Jérémie, es fa passar pel veritable William fins que en Jérémie aconsegueix alliberar-lo. El programa d'en Jérémie és imperfecte, cosa que fa que el clon d'en William es comporti de manera poc intel·ligent o imprevisible. Cap al final de la sèrie, el clon comença a desenvolupar diversos trets semblants als humans, que finalment utilitza per ajudar els guerrers. A l'episodi «El retorn» en William finalment és alliberat del control del X.A.N.A.
A Lyoko, en William porta un conjunt blanc i una espasa gegant, capaç de generar ones expansives. Sota el control del X.A.N.A., el seu conjunt es torna negre i obté un guantellet amb punxes al canell, que fa servir per defensar-se. Té una sèrie de poders, incloent-hi una força sobrehumana, i el superfum, que li permet transformar-se en un núvol de fum negre i moure's a gran velocitat. Finalment, també obté la capacitat de volar, una visió extrasensorial que li permet veure a grans distàncies i la levitació. El X.A.N.A. envia en William a aturar els Guerrers de Lyoko al món virtual, i gràcies a les seves habilitats naturals, reforçades encara més per la intel·ligència artificial, demostra que és un oponent formidable.

Personatges recurrents

[modifica]
  • Elisabeth Delmas, Sissi
Veu: Carole Baillien (francès);[3] Mònica Padrós (català)[4]
La filla del director i alumna de Kadic. És una noia malvada, malcriada i vanitosa, però també bonica i una mica popular, que ha estat perdudament enamorada d'Ulrich des d'abans d'assistir a Kadic. La Sissi i l'Odd es burlen sovint l'un de l'altre, i l'Odd sempre té respostes enginyoses quan la Sissi diu alguna cosa grollera o quan necessiten que se'n vagi. Quan l'Aelita es materialitza, continua fent el mateix amb ella. La Sissi acostuma a burlar-se de la Yumi i a insultar-la obertament, en particular, sobretot perquè l'Ulrich la prefereix a ella. En Herb i en Nicolas habitualment van darrere la Sissi, cap als quals sovint mostra ressentiment, però de tota manera els fa servir a favor seu. Inicialment formava part de la colla i coneixia Lyoko, però va ser expulsada després de trencar el jurament de mantenir en secret el superordinador. Posteriorment, els seus records de Lyoko són esborrats. Es fa amiga dels Guerrers de Lyoko al final de la sèrie. La Sissi també mostra aversió pel seu nom complet, Elisabeth, i sovint fa sorolls de disgust cada cop que l'esmenten.
  • Jim Morales
Veu: Frédéric Meaux (francès);[3] Eduard Doncos (català)[4]
El professor d'educació física de l'Acadèmia Kadic i el cap disciplinari. Sovint es menciona que té un extens historial laboral, tot i que sempre que surt el tema, gairebé sempre se n'escapoleix dient: "M'estimo més no parlar-ne". A la sèriie sovint es veu que en Jim es desvia de les seves classes i comença a recordar històries del seu passat, generalment abans que l'interrompin o el tallin. En diverses ocasions, en Jim ha descobert l'existència de Lyoko o el X.A.N.A. i ha demostrat ser útil i voluntat de mantenir-ho tot plegat en secret, però sempre li esborren records mitjançant l'ús del "retorn al passat". Un dels seus secrets més notables és que una vegada va protagonitzar una pel·lícula anomenada "Paco, el rei del disco".

Desenvolupament

[modifica]

Origen

[modifica]

Code Lyoko prové del curtmetratge Les enfants font leur cinéma ('Els nens fan el seu cinema'), dirigit per Thomas Romain i produït per un grup d'alumnes de l'escola d'arts visuals parisenca Gobelins, l'école de l'image.[5] Romain va treballar amb Tania Palumbo, Stanislas Brunet i Jerome Cottray per crear el curt, que es va projectar al Festival Internacional de Cinema d'Animació d'Annecy del 2000.[6] L'empresa d'animació francesa Antefilms es va interessar pel film per la seva ambientació i va oferir a Romain i Palumbo un contracte per convertir-lo en una sèrie.[1] Això va portar al desenvolupament del pilot, Garage Kids.[5]

Garage Kids va ser produït l'any 2001 per Antefilms. El projecte va ser creat per Palumbo, Romain i Carlo de Boutiny i desenvolupat per Anne de Galard. Els productors van ser-ne Eric Garnet, Nicolas Atlan, Benoît di Sabatino i Christophe di Sabatino.

De manera semblant a la seva sèrie successora, Codi: Lyoko, Garage Kids va ser concebuda originàriament com una minisèrie de 26 episodis que detallava les vides de quatre estudiants francesos d'internat que descobreixen el secret del món virtual de Xanadu; creada per un grup de recerca dirigit per un personatge conegut com el "Professor". El pilot combinava animació tradicional i CGI.[7] Segons Romain, Matrix va tenir una "enorme influència" en el pilot, i va citar el concepte d'una màquina que permet als personatges submergir-se en un món virtual, un operador que supervisa el viatge i la correlació entre l'acció en el món real i el món virtual.[1] L'anime també va servir d'inspiració, específicament Serial Experiments Lain per la seva "preocupant dimensió digital" i Neon Genesis Evangelion per les seves entitats perilloses contra les quals lluitar. Tot i que s'han assenyalat similituds amb Tron, Romain va expressar que encara no havia vist la pel·lícula quan es desenvolupava la sèrie.

Quan s'hi va afegir el concepte del món virtual, Antefilms va suggerir animar-lo amb CGI per ajudar a fer la sèrie única, promoure un tema de videojocs i fer més clara la separació entre els mons virtual i real.[1] Palumbo i Romain van voler evitar que la sèrie fos «massa jocosa i superficial» i van intentar «eludir la censura que apliquen els canals de televisió, que acostumen a suavitzar els programes infantils» escrivint episodis «amb tensió, suspens i fins i tot escenes tràgiques, coses difícils d'imaginar veure en una sèrie de dibuixos animats per a nens».

Es va reclutar un equip d'artistes per tal de donar als fons del món real un aspecte realista. La fàbrica i els internats, en particular, es van modelar a partir d'ubicacions de França. La fàbrica es va basar en una planta de producció de Renault a Boulogne-Billancourt (Île Seguin), que des de llavors ha estat enderrocada. L'escola, l'Acadèmia Kadic, està basada en el Lycée Lakanal de Sceaux, on Romain havia estudiat.[1][8] Palumbo i Romain es van mostrar inflexibles a mantenir els escenaris basats en «la França que coneixíem», ja que volien evitar el que percebien com a ubicacions «fantàstiques» o «americanitzades» que altres dibuixos animats francesos de l'època feien servir.[1]

El guionatge de la sèrie va començar oficialment el gener de 2002, amb la incorporació de Frédéric Lenoir, Françoise Charpiat i Laurent Turner com a guionistes.[9][10] Va ser aleshores quan hi van incorporar l'Aelita, que en aquell moment era una intel·ligència artificial que vivia al món virtual. A l'hora de triar un director, l'equip volia que "una nova generació" estigués al capdavant de la sèrie.[11] Jérôme Mouscadet va ser contractat el juny de 2002 després de sopar amb un amic que treballava a Antefilms. Tot i que Mouscadet tenia experiència en animació per haver dirigit curtmetratges en una petita empresa, no havia dirigit una sèrie mai abans. Una de les seves primeres grans contribucions va ser descartar la idea que els personatges conservessin els poders al món real, decisió que va prendre després de voler separar encara més el món virtual del món real.[12] El progrés va ser lent durant l'estiu del 2002, fet que Mouscadet va atribuir al guionista en cap de la sèrie per «[haver-se agafat] moltes vacances».[13] Antefilms es va posar en contacte amb Sophie Decroisette com a substituta, que recentment havia estat guionista de Malo Korrigan i estava de baixa després d'haver donat a llum el seu primer fill.[10] Decroisette va descriure aquesta etapa d'escriptura com l'expansió del concepte i la trobada de motivacions sòlides per als personatges. Sobre el pilot de Garage Kids, va dir: «Realment només he vist un teaser que se centrava en imatges. Hi havia grans idees en les imatges, sobretot la transició d'un univers a l'altre, però, pel que fa a la trama, era només 'un viatge d'un univers a l'altre', sense cap explicació de 'com' ni 'per què'. No tenien cap motivació real, lluitaven contra el X.A.N.A., que es representava com a esferes negres, una cosa així, però res d'això no estava clarament definit. La nostra feina, amb els altres guionistes, va ser intentar introduir-hi 'precisió científica'». Els guionistes van tenir més dificultats per trobar una motivació per a en Jérémie. Durant una reunió, Charpiat va suggerir que volgués portar l'Aelita a la Terra, la qual cosa es va convertir en la base de la primera temporada. Un altre concepte va sorgir de Lenoir en forma d'un mecanisme de viatge en el temps per explicar com el X.A.N.A. podia causar danys massius a la Terra, amb altres persones que presenciaven la destrucció, i que els herois ho arreglessin sense que la gent en sospités res.[10][14] Això finalment es va convertir en la funció "retorn al passat" del Superordinador.

Les cadenes eren reticents a emetre Garage Kids a causa de la seva naturalesa serial, ja que temien que alienés els espectadors potencials que s'havien perdut els primers episodis i volien emetre la sèrie en repetició sense preocupar-se de l'ordre dels episodis.[1] Això va portar l'equip de guionistes a canviar la sèrie a un format més episòdic. Romain finalment va decidir anar-se'n de la sèrie després d'aquest canvi el 2003 per treballar en la sèrie d'anime franco-japonesa Ōban Star-Racers. Tania Palumbo va continuar a la sèrie fins al final com a directora creativa. Va dissenyar i posar nom als personatges principals, i el de Jérémie va ser inspirat en un dels companys de classe seus i de Romain a Gobelins. El disseny dels personatges humans de la sèrie va estar principalment influenciat per l'estil de l'animador japonès Kōji Morimoto.

Després que la sèrie fos venuda a France 3 i Canal J, els productors van considerar que Garage Kids era massa poc clar com a títol i van demanar que es canviés.[15] Palumbo i la directora de producció Anne de Galard finalment es van decidir per Code Lyoko; "Lyoko" prové de la paraula japonesa 旅行 (ryokō), que significa 'viatge', per emfatitzar encara més la immersió en el món virtual.[1] Posteriorment, el món virtual també va ser rebatejat com a Lyoko.

Guió

[modifica]

El procés d'escriptura de Codi: Lyoko solia començar amb el cap de guió demanant als altres guionistes propostes d'històries.[16] Si els agradava una idea, havia de rebre l'aprovació del director de la sèrie, els productors i les cadenes de difusió abans de poder convertir-se en una sinopsi de 4 pàgines. Després de passar de nou pel procés d'aprovació, s'ampliava a un guió i s'aprovava per última vegada per enviar-lo a producció. Escriure un episodi solia tardar de 2 a 3 setmanes, tot i que alguns tardaven més si els alts càrrecs no estaven satisfets amb la història o si sorgien problemes. Sophie Decroisette, guionista principal de les tres primeres temporades de Codi: Lyoko, va dir que l'episodi "Un problema d'imatge" va ser «molt difícil d'escriure» després que el guionista original deixés la sèrie en acabar la fase de sinopsi, la qual cosa va requerir que un altre guionista s'hi posés i el rematés. L'equip de guionistes també tenia l'encàrrec de la productora d'aprovar quatre guions al mes.

Després de l'èxit de la primera temporada, la sèrie va poder tenir trames més contínues. Decroisette i el director de la sèrie, Jérôme Mouscadet, van escriure el rerefons de la sèrie durant la pausa entre la primera i la segona temporada.[17] Abans que Romain deixés el projecte, la idea que Lyoko fos creat per un equip d'investigadors va canviar perquè el fes una sola persona: Franz Hopper. No obstant això, les seves motivacions i la seva identitat mai no es van establir. Decroisette va revelar durant la producció de la quarta temporada que la història completa no s'explicaria a la sèrie, ja que la considerava «molt complicada... densa i realment no [gaire] important per a la trama».[18]

L'èxit internacional de la sèrie als Estats Units també va afectar la producció. Els elements romàntics es van reduir finalment després de la segona temporada per acontentar el públic americà.[18] A part d'això, Decroisette va assenyalar que «no se sentia mai censurada» mentre treballava a la sèrie, excepte per una restricció autoimposada d'escriure històries adequades per a nens.[17] Bruno Regeste es va convertir en el guionista principal de l'última temporada de Codi: Lyoko després que Decroisette deixés el càrrec mentre estava embarassada del seu segon fill, tot i que va continuar escrivint guions i va supervisar de prop els episodis que implicaven les Rèpliques.

Animació

[modifica]

L'animació tradicional de la sèrie va ser encarregada a l'estranger a Animation Services Hong Kong Limited.[19][20] Fantasia Animation i Welkin Animation també van treballar en les dues primeres temporades de la sèrie.[19] A partir de la tercera temporada aproximadament, es va formar un equip dedicat a Codi: Lyoko a l'estudi de Hong Kong Limited, que va ser gestionat in situ per dos membres de l'oficina de París d'Antefilms.[13] Aquest canvi va sorgir del desig de Mouscadet d'una qualitat d'animació més consistent, que va descriure que intentar gestionar-la abans d'aquell moment era «una mica com dirigir un vaixell de línia amb uns prismàtics». Els segments en 3D van ser animats internament per l'equip de CGI d'Antefilm a la seu d'Angulema.

Emissió

[modifica]

La sèrie es va estrenar per primera vegada a France 3 el 3 de setembre de 2003 i va acabar el 10 de novembre de 2007 a França i el 19 d'abril de 2004 a Cartoon Network als EUA. La segona temporada va començar el 19 de setembre de 2005. La preqüela en dos parts «X.A.N.A. Awakens» es va emetre el 2 i 3 d'octubre de 2006, i la tercera temporada va començar un dia després, el 4 d'octubre de 2006. La quarta i última temporada va començar el 18 de maig de 2007. A Catalunya la sèrie es va estrenar doblada al català el 12 de setembre de 2006 al K3, coincidint amb l'estrena de la Família del Super3.[21]

Temporada Episodis Data d'estrena original (França) Data d'estrena a Catalunya
Estrena Final Estrena Final
Preludi 2 21 d'octubre del 2006 Desconeguda Desconeguda
1 26 3 de setembre del 2003 25 de febrer del 2004 2 de setembre de 2006 Desconeguda
2 26 31 d'agost del 2005 8 de febrer del 2006 Desconeguda Desconeguda
3 13 9 de setembre del 2006 8 de novembre del 2006 Desconeguda Desconeguda
4 30 13 d'agost del 2007 10 de novembre del 2007 Desconeguda Desconeguda
5 (Evolució) 26 19 de desembre del 2012 19 de desembre del 2013 No emesa No emesa

Code Lyoko: Évolution

[modifica]

Code Lyoko: Évolution (lit. ‘Codi Lyoko: Evolució’) és la continuació oficial de Codi: Lyoko creada per MoonScoop, que es va estrenar el 19 de desembre del 2012 a França, i es tracta de la cinquena temporada oficial de la sèrie.[22]

Els personatges són interpretats per actors reals, així com els llocs a la Terra. A Lyoko encara s'utilitza l'animació CGI 3D. MoonScoop va iniciar un petit càsting per a nois i noies francesos d'edats compreses entre els 14 i els 18 anys, per decidir qui interpretaria al món real els personatges de la sèrie. El XANA torna a la sèrie. Els Ninges són uns nous enemics que són controlats pel professor Tyron, un nou antagonista afegit a Codi Lyoko: Evolució. Hi ha un nou territori anomenat Còrtex, una nova rèplica creada pel professor Tyron que està connectada directament amb el superordinador. El terra d'aquest territori està compost d'elements que es connecten als mòduls entre si per formar el panorama mundial. Aquest terra canvia, i per això, els Guerrers de Lyoko necessiten un nou vehicle: el Megapod. Es compon de molts eixos i tubs que envolten una petita rèplica planetària, el nucli de Còrtex. En aquest sector l'Aelita troba pistes de la seva mare, l'Anthea, on la torna a trobar després de molt temps, tot i que no s'arriben a veure en persona. Una altra de les grans novetats és que hi ha una setena protagonista que es diu Laura Gauthier. És l'única temporada no doblada al català.

Marxandatge

[modifica]

S'han publicat diversos productes de Codi: Lyoko, incloent-hi DVD, una sèrie de cine-manga de Tokyopop, una sèrie de quatre novel·les de l'editorial italiana Atlantyca Entertainment, roba i altres accessoris. El 2006, Marvel Toys va treure a la venda una línia de joguines i figures d'acció de Codi: Lyoko.

Quan la sèrie estava a punt de finalitzar el 2007, The Game Factory va treure a la venda tres videojocs basats en la sèrie: Code Lyoko i Code Lyoko: Fall of X.A.N.A. per a la Nintendo DS, i Code Lyoko: Quest for Infinity per a la Wii, la PSP i la PlayStation 2. Els jocs van rebre crítiques mixtes i positives per part de la crítica, malgrat algunes crítiques sobre la jugabilitat. S'han publicar altres jocs en diversos mitjans, com per exemple un a Facebook.[23][24]

Una sèrie de festivals de Clan TVE a Espanya van tenir espectacles en directe basats en Codi: Lyoko, entre altres coses.[25] Es va planejar que un concurs televisiu conegut com a Code Lyoko Challenge s'emetés a finals del 2012, però no es va arribar a fer.[26]

Novel·les

[modifica]

Una sèrie de quatre llibres per capítols va ser publicada per Atlantyca Entertainment i distribuïda a Itàlia i altres països,[27] entre els quals Catalunya, on els va portar l'editorial Estrella Polar. L'autor i protagonista hi explica les seves vivències amb un diari. Les novel·les aprofundeixen en les preguntes sense resposta de la sèrie. Ambientada després del final de la sèrie, el X.A.N.A. ha sobreviscut miraculosament i torna, tot i estar debilitat i, inicialment, sense records. El X.A.N.A. posseeix l'Eva Skinner, una noia americana, i viatja a França per infiltrar-se a la colla i eliminar els protagonistes. Sense ser conscient de la presència del seu enemic, el grup treballa per trobar pistes sobre el passat de l'Aelita, deixades pel seu pare, Franz Hopper, i per confirmar si la seva mare encara és viva en algun lloc, però al mateix temps, un grup terrorista, el Fènix Verd, s'ha interessat pel Superordinador i té la intenció d'utilitzar-lo i també el món virtual de Lyoko amb finalitats malvades.

Els títols en ordre dels llibres són: El castell subterrani,[28] La ciutat sense nom,[29] El retorn del Fènix[30] i L'exèrcit del no res.[31]

Acollida

[modifica]

Emily Ashby, de Common Sense Media, va donar a la sèrie 4 de 5 estrelles, i va escriure: «Als nens els agradaran les batalles a Lyoko, ja que cadascuna es desenvolupa com un videojoc», i va afegir-hi: «L'estratègia i el treball en equip són temes presents al llarg de tota la sèrie».[32] En una retrospectiva de la sèrie per a Comic Book Resources el 2020, Noah Dominguez va escriure: «Tant si ets un viatger veterà com si visites Lyoko per primera vegada, Codi: Lyoko encara es manté com una joia única i fàcilment accessible dels anys 2000».[33]

Codi: Lyoko va ser votada com la millor sèrie pels espectadors de Canal J a França.[34] La sèrie també ha assolit fama internacional, i va esdevenir el segon programa més vist del bloc Miguzi de Cartoon Network en l'estrena als Estats Units.[35] Va ser la sèrie més popular del bloc el 2005 i el tercer programa més vist de Cartoon Network en general el 2006.[36][37] Kabillion la va situar en quart lloc en audiència mitjana mensual el 2010.[38] La sèrie va tenir èxit a Espanya com un dels programes més ben valorats de Clan TVE,[39] a la cadena italiana Rai2,[40] i també a Finlàndia i al Regne Unit. A més, el programa va guanyar el Premi Prix de l'Export 2006 d'Animació a França el desembre de 2006.[41]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 «"Code Lyoko" arrive sur Netflix: l'histoire secrète de la série culte» (en francès). BFMTV, 10-01-2020. [Consulta: 11 juliol 2022].
  2. ↑ «Personnages > Jérémie • Code Lyoko -» (en francès). CodeLyoko.Fr. [Consulta: 6 abril 2026].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Code Lyoko» (en francès). Planète Jeunesse. [Consulta: 6 abril 2026].
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Fitxa de doblatge Codi Lyoko». El Doblatge. [Consulta: 11 juliol 2022].
  5. 1 2 «Bilan d'apprentissage» (en francès). AnimeLand.Com, 01-06-2002. Arxivat de l'original el 23 September 2015. [Consulta: 13 juny 2011]. «Aujourd’hui ce projet porte le nom de Garage Kid»
  6. ↑ «Gobelins - Films d'Annecy 1999/2000/2001 (relativement inédits)» (en francès). Catsuka, 02-04-2011. [Consulta: 13 juny 2011].
  7. ↑ «Antefilms presents Garage Kids». codelyoko.net. Antefilms, 12-03-2002. Arxivat de l'original el 12 January 2019. [Consulta: 13 juny 2011].
  8. ↑ «Sources of inspiration > Lycée Lakanal: Kadic Academy's model». CodeLyoko.Fr. [Consulta: 11 gener 2017].
  9. ↑ «[From scripts to episodes S1 - Part 1]». CodeLyoko.fr.
  10. 1 2 3 «Interview - Sophie Decroisette, partie 1». Ces Dessins Animés-Là qui méritent qu'on s'en souvienne, 04-03-2014.
  11. ↑ «Interview - Sophie Decroisette, partie 2». Ces Dessins Animés-Là qui méritent qu'on s'en souvienne, 11-03-2014.
  12. ↑ «Avant première Code Lyoko saison 4» (en francès). CodeLyoko.fr, 05-07-2007.
  13. 1 2 «Interview - Sophie Decroisette, partie 2». Ces Dessins Animés-Là qui méritent qu'on s'en souvienne, 11-03-2014.
  14. ↑ «Les secrets de Code Lyoko racontés par ses créateurs (et on sait pourquoi ils ont des grands fronts)» (en francès). Konbini, 07-01-2023.
  15. ↑ «Interview with Sophie Decroisette». CodeLyoko.fr, 2007.
  16. ↑ «Interview with Sophie Decroisette». CodeLyoko.fr, 2007.
  17. 1 2 «Q&A with Sophie Decroisette». CodeLyoko.fr, 2016.
  18. 1 2 «Interview with Sophie Decroisette». CodeLyoko.fr, 2007.
  19. 1 2 «Mala conducta». Codi: Lyoko. Temporada 2. Episodi 13. 2005. Fets al minut 23:38.
  20. ↑ «Agogo Corporation - Programs Library». agogo.com.hk, 2004. Arxivat de l'original el 10 July 2004.
  21. ↑ «Televisió de Catalunya renova el "Club Super3" amb la introducció de cinc nous personatges». CCMA, 06-09-2006. [Consulta: 6 abril 2026].
  22. ↑ Spinassou, Marie-Catherine. «L'évolution de Code Lyoko» (en francès), 10-12-2012. [Consulta: 6 abril 2026].
  23. ↑ «CL Presentation MIPCOM 09 [Lecture seule]». CodeLyoko.Fr. MoonScoop. [Consulta: 24 juliol 2016].
  24. ↑ «Code Lyoko cracks the social gaming space». Kidscreen, 21-11-2011. [Consulta: 21 novembre 2011].
  25. ↑ «El Festival del Clan en vídeo [Código Lyoko (2011)]» (en castellà). Código Lyoko España, 26-01-2012. [Consulta: 11 gener 2017].
  26. ↑ «CL Presentation MIPCOM 09 [Lecture seule]». CodeLyoko.Fr. MoonScoop. [Consulta: 24 juliol 2016].
  27. ↑ Afan, Emily Claire. «Atlantyca Targets Business Beyond The Master Book Deal» (en anglès). Kidscreen. Brunico Communications, 01-08-2008. Arxivat de l'original el 7 February 2022. [Consulta: 7 febrer 2022].
  28. ↑ Codi Lyoko. El castell subterrani. Traducció: Oriol Sánchez Vaqué. Estrella Polar, 13 maig 2010. ISBN 978-84-9932-145-5.
  29. ↑ Codi Lyoko. La ciutat sense nom. Traducció: Oriol Sánchez Vaqué. Estrella Polar, 1 juliol 2010. ISBN 978-84-9932-239-1.
  30. ↑ Codi Lyoko. El retorn del fènix. Traducció: Xavier Solsona Brillas. Estrella Polar, 23 setembre 2010. ISBN 978-84-9932-244-5.
  31. ↑ L'exèrcit del No-res. Traducció: Oriol Sánchez Vaqué, Xavier Solsona Brillas. Estrella Polar, 16 desembre 2010. ISBN 978-84-9932-327-5.
  32. ↑ Ashby, Emily. «Code Lyoko - TV Review» (en anglès). Common Sense Media, 26-07-2006. [Consulta: 30 octubre 2021].
  33. ↑ Dominguez, Noah. «A World Without Danger: Remembering Code Lyoko» (en anglès americà). CBR, 09-12-2020. Arxivat de l'original el 9 December 2020. [Consulta: 30 octubre 2021].
  34. ↑ «Code Lyoko Game Coming to DS». Nintendo World Report, 30-09-2005.
  35. ↑ «Une saison 2 attendue après le succès mondial des premiers épisodes de CODE LYOKO» (en francès). MoonScoop, 20-09-2005. Arxivat de l'original el 2005-10-17.
  36. ↑ «CL Presentation MIPTV 2012». MoonScoop, 2012. Arxivat de l'original el 3 June 2013.
  37. ↑ «CL Presentation MIPCOM 09 [Lecture seule]». CodeLyoko.Fr. MoonScoop. [Consulta: 24 juliol 2016].
  38. ↑ «CL Presentation MIPCOM 09 [Lecture seule]». CodeLyoko.Fr. MoonScoop. [Consulta: 24 juliol 2016].
  39. ↑ «CL Presentation MIPCOM 09 [Lecture seule]». CodeLyoko.Fr. MoonScoop. [Consulta: 24 juliol 2016].
  40. ↑ «CL Presentation MIPCOM 09 [Lecture seule]». CodeLyoko.Fr. MoonScoop. [Consulta: 24 juliol 2016].
  41. ↑ «French TV Prix for three». Hollywood Reporter, 13-12-2006. [Consulta: 24 juliol 2016].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Codi: Lyoko
  • Code Lyoko - Web fan (francès)
  • Wiki de Codi: Lyoko en català
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Codi:_Lyoko&oldid=37039693»