Codi Hays

El codi Hays va ser un codi de producció cinematogràfic que determinava amb una sèrie de regles restrictives què es podia veure en pantalla i què no en les produccions estatunidenques.

Creat per l'associació de productors cinematogràfics dels Estats Units (MPAA), descrivia el que era considerat moralment acceptable. Va ser escrit per un dels líders del Partit Republicà de l'època, William H. Hays, un dels principals membres del MPAA, i es va fer popular amb el seu cognom.

Encara que establert el 1930, es va aplicar des de 1934 fins que es va abandonar el 1967, per donar lloc al nou sistema de classificació per edats de la MPAA. De fet, la manera de fer del cinema als EUA va canviar, es va fer menys obert a la cruesa social, menys naturalista, més críptic (de vegades, va aconseguir ser suggestiu per indirecte; i de les pel·lícules sonores anteriors a 1934 es parla del període "pre-code").

El codi va constituir un sistema de censura, que prohibia l'exhibició als Estats Units de la majoria de les pel·lícules europees o independents que sovint violaven l'estil de Hollywood.

Les prohibicions del codi

El codi enumerava tres "principis generals". Especificava, a més, les restriccions com a aplicacions particulars dels tres principis anteriors.

Desenvolupament complet

Principis generals

• No s'autoritzarà cap film que pugui rebaixar el nivell moral dels espectadors. Mai es conduirà a l'espectador a prendre partit pel crim, el mal, el pecat.

• Els gèneres de vida descrits en el film seran correctes, tenint en compte les exigències particulars del drama i de l'espectacle.

• La llei, natural o humana, no serà ridiculitzada i la simpatia de l'auditori no anirà cap a aquells que la violenten.

Crims

• La tècnica de l'assassinat haurà de ser presentada de manera que no susciti imitació.

• No es mostraran els detalls dels assassinats brutals.

• La venjança, en els nostres dies, no estarà justificada.

• Els mètodes dels criminals no hauran de ser presentats amb precisió.

• Les tècniques del robatori, de la perforació de caixes fortes i la destrucció de trens, mines i edificis amb dinamita, no han de ser detallades.

• S'observaran les mateixes precaucions en el que concerneix a l'incendi voluntari.

• La utilització d'armes de foc serà reduïda al mínim estricte.

• La tècnica del contraban no serà exposada.

• El tràfic clandestí de drogues i ús d'aquestes no seran mostrats en cap film.

• Fora de les exigències pròpies de la trama i dels personatges, no es donarà lloc a l'alcohol en la vida nord-americana.

Vulgaritat

Abordant temes grollers, repugnants i desagradables, però no necessàriament dolents, s'haurà d'atendre a les exigències del bon gust i es respectarà la sensibilitat de l'espectador.

Alcohol

L'ús d'alcohol mai s'ha de representar de manera excessiva. En les escenes de la vida americana, les exigències de la trama i d'una pintura satisfactòria dels personatges poden només justificar la seva existència. I fins i tot en aquest cas, el realitzador haurà de donar proves de moderació.

Religió

Els ministres del culte en les seves funcions de ministres de culte no seran mostrats mai sota un aspecte còmic o crapulós. Els sacerdots, els pastors i les religioses mai es podran mostrar capaços d'un crim o d'un grup impur.

Blasfèmies

Les blasfèmies intencionals i tot propòsit Irreverent o vulgar estan prohibits sota totes les seves formes. El personatge de Crist ha de ser tractat amb respecte. Crist no és tema per a una comèdia. Iguals regles regiran en el que concerneix a la Mare de Déu.

El codi de producció no donarà consentiment a l'ús en un film de cap de les paraules de la llista següent, que no és exhaustiva:

• Déu: Senyor; Jesús; Crist (emprat amb irreverència);
• Merda, Kilombo; fotut; calent (referit a una dona); verge; puta: marieta; cornut; fill de puta; 
• Acudits de WC: historietes de viatjants de comerç i de filles de grangers;
• Condemnat; infern (excepte quan aquestes dues últimes paraules són indispensables i necessàries en la representació, en un context històric correcte, en una escena d'un diàleg, fonamentats sobre un fet històric o folklòric o arran d'una cita bíblica, en el seu context, o una cita literària, i a condició que no es faci cap ús d'aquestes paraules que no sigui conforme al bon gust o reprensible en si).

La sexualitat

El caràcter sagrat de la institució del matrimoni i de la llar serà mantingut. Els films no deixaran suposar que formes grolleres de relació sexual són cosa freqüent o reconeguda.

• L'adulteri i tot comportament sexual il·lícit, de vegades necessaris per a la intriga, no han de ser objecte d'una demostració massa precisa, ni ser justificats o presentats sota un aspecte atractiu.

Escenes de passió:

• No han de ser introduïdes en la trama, tret que siguin indispensables.

• No es mostraran petons ni abraçades d'una lascívia excessiva, de poses o gestos suggestius.

• En general, el tema de la passió ha de ser abordat de manera que no desperti emocions vils o grolleres de seducció: la violació.

• Mai han d'aventurar-se més lluny, en aquest domini, que de l'al·lusió, i això únicament quan la trama no pugui evitar-ho. Aquests temes mai han de ser objecte d'una descripció precisa. Fins i tot, la descripció de la víctima debatent-se davant la violació està prohibida.

Mai són convenients per a una comèdia:

• Les perversions sexuals i tota al·lusió a aquestes està prohibida.

• Mai es tractarà el tràfic de blanques.

Decisions particulars sobre la sexualitat

Per respecte al caràcter sagrat del matrimoni i de la llar, el “triangle” –si s'entén per tal l'amor d'un tercer per una persona ja casada— serà objecte d'un tractament particularment circumspecte. No ha de presentar la institució del matrimoni com a antipàtica.

Les escenes de passió han de ser tractades sense oblidar què és la naturalesa humana, i quines són les accions habituals. Nombroses escenes no poden ser presentades sense despertar emocions perilloses en els joves, els retardats i els criminals.

Fins i tot en els límits de l'amor pur, hi ha fets la presentació dels quals ha estat sempre considerada pels juristes com a perillosa.

Quan es tracta d'un amor impur, d'un amor que la societat sempre ha tingut per dolent o que la llei divina condemna, importa observar les regles següents:

• Un amor impur mai no ha de semblar atractiu o bell.

• No ha de ser objecte d'una comèdia o d'una farsa, o utilitzat per provocar el riure.

• No ha d'originar en l'espectador el desig o una curiositat malsana.

• No ha de semblar just ni permès.

• En general, no s'han de detallar ni en el mètode ni en la manera.

Vestuari

• El nu complet no s'admet en cap cas. Aquesta prohibició afecta el nu de fet, el nu en siluetes i tota visió llicenciosa d'una persona nua a la vista d'altres personatges del film. Es prohibeix igualment mostrar els òrgans genitals dels nens, compresos els dels nounats.

• Els òrgans genitals de l'home no s'han de delatar sota una vestidura de bosses o de plecs suggestius. Si un tema històric exigeix uns pantalons ajustats, la forma característica dels òrgans genitals ha de ser suprimida en la mesura del possible.

• Els òrgans genitals de la dona no han de delatar-se sota un tul, ni en ombres ni com un solc. Tota al·lusió al sistema capil·lar, incloses les aixelles, està prohibida.

• Les escenes de treure's la roba han d'evitar-se si no són indispensables per a la trama. En endavant, queda prohibit mostrar les dones traient-se les mitges. Mai un home haurà de treure les mitges a una dona. No està permès per als homes treure's els pantalons. Si l'argument ho exigeix, se'ls pot mostrar amb els pantalons ja trets, a condició, no obstant això, de presentar-los amb una roba interior convenient.

• Les exhibicions estan prohibides. El melic també.

• Els vestuaris de la dansa que permetin exhibicions inconvenients i moviments indecents durant la dansa estan prohibits.

Decisions particulars sobre el vestuari

Es va decidir que les mesures preses pel codi de producció en el que concerneix al vestuari, el nu, les exhibicions indecents, no s'han d'interpretar de manera que s'excloguin escenes autènticament fotografiades en països estrangers que mostren la vida indígena en aquest país, si aquestes escenes formen part integral d'un film que descriu exclusivament la vida indígena, a condició que aquestes escenes no tinguin res de reprensible en si mateixes, que no siguin emprades en cap film realitzat en estudis i que no se subratlli de cap manera en aquestes escenes les particularitats del cos, del vestuari o de la roba dels indígenes.

Decisions particulars sobre el nu

• L'efecte del nu o del seminu sobre els homes i les dones normalment constituïts, i més encara sobre els adolescents i els retardats, ha estat reconegut amb honestedat pels qui fan les lleis i els moralistes.

• D'on es desprèn el fet que la possible bellesa d'un cos nu o seminu no impedeix la immoralitat de la seva exhibició en el film. Aleshores, malgrat la seva bellesa, l'efecte d'un cos nu o seminu sobre un individu normal ha de ser pres en consideració.

• El recurs del nu o del seminu amb el simple propòsit d'“assaonar” un film ha de col·locar-se entre les accions immorals. És immoral en el seu efecte sobre l'espectador mitjà.

• El nu, en cap cas, pot ser d'una importància vital per a la trama. El seminu no ha de traduir-se en exhibicions inconvenients o obscenes.

• Les teles transparents o translúcides i les siluetes són amb freqüència més suggestives que un nu.

Ball

• Les danses que suggereixin o representin actes sexuals o passionals indecents estan prohibides.

• Les danses que accentuïn els moviments indecents seran jutjades obscenes. Tot bellugar de malucs i tot moviment del baix ventre han de ser vigilats estrictament.

Decisions particulars sobre la dansa

A la dansa, se la considera universalment com un art i un mitjà d'expressió d'emocions humanes particularment belles.

Però, les danses que suggereixen o representen actes sexuals, siguin executades per una, dues o nombroses persones, les danses que tenen per fi provocar reaccions emotives del públic, les danses que originen moviments de sines, una agitació excessiva del cos estant immòbils, són un ultratge al pudor i són dolentes.

Decorats

• El bon gust i la delicadesa han de regir la utilització dels dormitoris. Evitar donar massa importància al llit. És preferible que les parelles ca­sades dormin en llits separats. Si és impossible evitar el llit comú, no es permetrà en cap concepte mostrar la parella en el llit al mateix temps.

Temes reprovables

Els temes següents han de ser tractats sense passar les fronteres del bon gust:

• El penjament o l'electrocució com a càstigs legals del crim.

• L'escanyament.

• La brutalitat i el macabre. Tota al·lusió a la còpula d'un home i un cadàver està prohibida i, si es mostra una morta, evitar donar-li un aire seductor.

• La marca amb foc d'animals i persones.

• La crueltat visible cap a animals o nens. El cop de mà en el darrere està permesa si troba una justificació en la trama. Mai serà aplicada sobre les natges nues.

• La venda de dones o una dona venent la seva virtut.

• Les operacions quirúrgiques. Tota visió d'un bisturí o d'una agulla hipodèrmica que penetra en la pell, tota extracció de sang, estan prohibides.

• Les ferides han de mostrar un mínim estricte de sang, fins i tot en els films de guerra.

Enllaços externs

• Què és el "codi Hays" i què va representar per a la visibilitat LGBT al cinema? Bloc El crepuscle de l'arc de Sant Martí.