Colaxais
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Hora |
| Pare | Zeus i Targitau |
| Germans | Lipoxais i Arpoxais |
| Altres | |
| Càrrec | Rei d'Escítia |
Colaxais (en grec antic: Κολάξαις) va ser, segons la mitologia grega, un rei dels escites, i un dels progenitors d'aquest poble.
Heròdot explica que en una terra desèrtica va aparèixer un home, Targitau, fill de Zeus i d'una nimfa filla del riu Boristenes (Dniéper), que va tenir tres fills, Lipoxais, Arpoxais i Colaxais, el més petit. A la mort del seu pare van governar junts el territori fins que van caure del cel quatre objectes d'or: una arada, un jou, una copa i una sàgaris (una destral de guerra).[a] Primer s'hi va acostar el fill gran, Lipoxais, i els objectes es van encendre. Quan s'hi va acostar Arpoxais va passar el mateix, i quan Colaxais hi va arribar els quatre objectes es van apagar i els va poder agafar amb les mans, emportant-se'ls a casa. Veient això, els dos germans grans van renunciar al regne, i Colaxais va quedar com a únic monarca.[1][2]
Notes[modifica]
- ↑ A la traducció castellana de l'obra (Heródoto. Historias, libros III-IV, Madrid: Gredos, 1986, p. 283) el traductor posa una nota que diu que els objectes indiquen la distinció entre les tres classes socials indo-iranianes: El jou i l'arada simbolitzen els agricultors, la sagaris als guerrers, i la copa, les libacions dels sacerdots
Referències[modifica]
- ↑ Heròdot. Històries, IV, 5. 1-4
- ↑ Moya Galiano, Fabio. Escitas: señores del arco y la flecha. Còrdova: Almuzara, 2023, p. 117. ISBN 9788411313490.