Comanda de Vallfogona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Comanda de Vallfogona
Dades
Tipus comanda
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà
MunicipiVallfogona de Riucorb
Modifica les dades a Wikidata

Comanda de Vallfogona. Comanda templera i, a mitjan s. XIV, hospitalera, al voltant del castell de Vallfogona de Riucorb, sorgida de la senyoria del llinatge dels Queralt i dels seus parents, els Oluja, els quals a la fi del s. XII, el matrimoni de Gombau d'Oluja, nebot del senyor de Santa Coloma de Queralt, i d'Ermessenda, sense descendència, en donaren terres i després el castell, així com ells com a donats. D'aquí que amb adquisicions prèvies i posteriors per part de l'Orde del Temple es creés la sotscomanda templera de Vallfogona, adscrita a la Comanda de Barberà, amb centre a Barberà de la Conca. Comprengué la vila de Vallfogona de Riucorb, la desapareguda Torre de Vallfogona, els Palaus de Vallfogona on s'ubiquen el Molí de la Cadena de Dalt i el de Baix, a la confluència de l'afluent Seniol, ja fusionat amb les de l'afluent del Saladern, on hi hagué el Molí del Saladern, amb el riu Corb. A més a més, contenia el llogarret de l'Albió, actualment pertanyent al municipi de Llorac, el qual tenia un castell, així com en algunes èpoques el llogarret de l'Ametlla de Segarra o de Comalats, segons la documentació conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en el fons del Gran Priorat de Catalunya del Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, dit modernament Sobirà Orde de Malta. Aquest fons documental fou dipositat arran de la guerra civil. Cal dir que Albió en certs moments passà a pertànyer a la Comanda de Granyena o bé a la de l'Ametlla-Cervera.[1]

Referències[modifica]

  1. Aquesta documentació fou salvada pel Dr. Agustí Duran i Sempere, llavors cap d'arxius de la Generalitat de Catalunya i de Barcelona, de comú acord amb el Dr. Martí de Riquer, segons la relació que en féu el Dr. Duran al Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona i s'explica a la revista Lligall. Revista Catalana d'Arxivística. És descrit a la Guía del Archivo de la Corona de Aragón del Dr. Frederic Udina i Martorell.