Vés al contingut

Computerworld

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióComputerworld
Dades
Tipusprivat
Història
Creació14 juny 1967
FundadorPatrick Joseph McGovern Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició23 juny 2014 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènereRevista d'informàtica Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomputerworld.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Computerworld X: Computerworld Instagram: computerworldus Modifica els identificadors a Wikidata

Computerworld (abreujat com a CW) és una publicació professional en curs de dècades que el 2014 "es va anar digitalitzant".[1] El seu públic són professionals de les tecnologies de la informació (TI) i les tecnologies empresarials, i està disponible a través d'un lloc web de publicacions i com a revista digital.

Com a setmanari imprès durant la dècada de 1970 i fins a la de 1980, Computerworld va ser la publicació comercial líder en la indústria del processament de dades.[2] Segons la circulació i els ingressos, va ser una de les publicacions comercials més reeixides de qualsevol indústria.[2] Més tard, a la dècada de 1980, va començar a perdre la seva posició dominant.

Es publica a molts països del món amb els mateixos noms o similars. La versió de Computerworld de cada país inclou contingut original i es gestiona de manera independent. L'empresa matriu de Computerworld US és IDG Communications.

Història

[modifica]

La publicació va ser llançada l'any 1967 per International Data Group a Boston, el fundador del qual va ser Patrick J. McGovern.[3][4]

L'empresa IDG ofereix la marca "Computerworld" a 47 països del món, però el nom i la freqüència difereixen lleugerament. Quan IDG va establir l'edició sueca el 1983, és a dir, el títol "Computerworld" ja estava registrat a Suècia per una altra editorial. És per això que l'edició sueca s'anomena sv (Computer Sweden). La publicació alemanya corresponent es diu de (que es tradueix com a "setmana de l'ordinador").

El juny de 2014, Computerworld US va abandonar la seva edició impresa, convertint-se en una publicació exclusivament digital.[5] El juliol de 2014, l'editor va iniciar la revista mensual Computerworld Digital Magazine . El 2017 va publicar reportatges i històries que destacaven la història de la revista en el cinquantè aniversari.[6]

Computerworld US ofereix TI i gestió empresarial amb cobertura de tecnologia de la informació,[7] tecnologies emergents i anàlisi de tendències tecnològiques. Computerworld també publica diversos informes especials notables cada any, inclosos els 100 millors llocs per treballar en TI, IT Salary Survey, els DATA+ Editors' Choice Awards i l'informe anual d'investigació Forecast. Computerworld en el passat ha publicat històries que destaquen els efectes de la immigració als EUA (per exemple, la visa H-1B) sobre els enginyers de programari.[8][9]

Referències

[modifica]
  1. «Scot Finnie: The continuing evolution of Computerworld» (en anglès). computerworld.com, 19-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-06-25. [Consulta: 20 juny 2014].
  2. 2,0 2,1 Endres. Trade, Industrial, and Professional Periodicals of the United States (en anglès). Greenwood Press, 1994, p. 146. 
  3. «ComputerWorld - First Issue» (en anglès). ComputerHistory.org (Computer History Museum).
  4. Johnson, Maryfran. «Computerworld's Founder Looks Back on 35 Years» (en anglès). Computerworld, 30-09-2002. [Consulta: 25 abril 2023].
  5. «Scot Finnie: The continuing evolution of Computerworld» (en anglès). computerworld.com, 19-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-06-25. [Consulta: 20 juny 2014].
  6. «Get CW's new monthly digital magazine» (en anglès). computerworld.com. [Consulta: 29 juliol 2014].
  7. Robert McMillan. «New York Times tricked into serving scareware ad» (en anglès), 15-09-2009. Arxivat de l'original el 27 d’agost 2018. [Consulta: 29 d’agost 2023].
  8. «IT workers' voices heard in the Senate, confidentially -- Senate Judiciary Committee debates the H-1B visa and worker displacement» (en anglès). computerworld.com, 17-03-2015. [Consulta: 11 maig 2015].
  9. «'Elena's Inbox' details H-1B battle in Clinton White House -- Memos to Supreme Court nominee Elena Kagan from Clinton administration opens door to battle over H-1B visa in critical year» (en anglès). computerworld.com, 02-07-2010. Arxivat de l'original el 2015-05-03. [Consulta: 11 maig 2015].