Comtat de Figuerola
 | |
| Tipus | comtat  |
|---|---|
| Primer titular | Josep de Figuerola i Argullol |
| Rei | Arxiduc pretendent Carles d'Àustria |
| Data | 12 de gener de 1718 |
| Actual titular | Carolina Figuerola-Ferretti y del Río |
| Estat | Espanya |
El Comtat de Figuerola és un títol nobiliari espanyol creat l'1 de gener del 1718 per l'arxiduc-pretendent Carles d'Àustria a favor de Josep de Figuerola i Argullol.[1][2]
La seva denominació fa referència al municipi de Figuerola del Camp[3] o Figuerola,[4] municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Comtes de Figuerola[modifica]
| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creació per Arxiduc pretendent Carles d'Àustria | ||
| I | Josep de Figuerola i Argullol | 1718- |
| Rehabilitat per Alfons XII | ||
| II | Manuel de Figuerola-Ferretti i Agustí | 1884- |
| III | Lluís de Figuerola-Ferretti i Ribé | 1896- |
| Rehabilitat per Joan Carles I | ||
| IV | Pablo de Figuerola-Ferretti y Pena | 1986- |
| V | Carolina de Figuerola-Ferretti y del Río | 1988-actual titular |
Història dels Comtes de Figuerola[modifica]
José de Figuerola i Argullol, I comte de Figuerola.
Rehabilitat el 1872[5] per:
Manuel de Figuerola i Agustí, II comte de Figuerola.
- Es va casar amb Dolors Ribé Andreu. El va succeir, en 1896:
Lluís de Figuerola i Ribé, III comte de Figuerola.
- Es va casar amb Clotilde Huelín Müller.
Rehabilitat el 27 d'octubre del 1986 per:
- Pablo de Figuerola-Ferretti y Pena, IV comte de Figuerola.
- Casat amb Carolina del Río Carbonell, II marquesa de Casa Pinzón (títol pontifici)). El succeí la seva filla:
- Carolina Figuerola-Ferretti y del Río (n. en 1934), V comtessa de Figuerola, III marquesa de Casa Pinzón.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
- ↑ Rovira Gómez, 2004, p. 786-787.
- ↑ Topónimo segons: Celdrán Gomáriz, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Pág. 330. Espasa Calpe, 2002. ISBN 84-670-0146-1
- ↑ Topònim oficial segons l'Institut Nacional d'Estadística fins 1981
- ↑ Diario de Barcelona, 2 juliol del 1872, p. 6716.
- ↑ Carta de successió d'aquest últim títol: 3 d'octubre de 1988.
Bibliografia[modifica]
- Rovira Gómez, =Salvador-J. «Nobles de las comarcas meridionales del Principado de Cataluña agraciados con un título de nobleza por el archiduque Carlos». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, 8 (2), 2004, pàg. 785-792. ISSN: 1133-1240.