Concilis de Toledo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en els quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.

S'ha discutit molt sobre que classe d'Assemblea eren els Concilis generals. No existeix un paral·lel en cap país i per tant la qüestió està oberta a múltiples interpretacions. En general, per algunes indicacions, se sap que els Concilis constituïen una forma de suport al rei o a la seva política, però no se sap si es tractava d'un suport merament moral, d'un suport secundari (estant la base del poder del rei en els nobles i l'exèrcit) o d'un suport decisiu sense el qual el rei no hauria obtingut el suport dels nobles i/o de la població, molt influïda per les autoritats religioses.

Les decisions del Concili versaven sobre les peticions del rei (a banda dels temes d'estricta disciplina eclesiàstica) i s'adoptaven per majoria (a partir del VIII Concili l'assistència de nobles palatins va acostar als gots a la majoria o potser els la va donar). Els bisbes que defensaven les posicions derrotades estaven obligats a assumir les decisions conciliars sota pena d'excomunicació.

En tots els casos les decisions adoptaves anaven en la direcció suggerida pel rei i rarament van vulnerar els desitjos d'aquest (si ho van fer el rei podia no confirmar els resultats del Concili), presentant com a mínim normes que poguessin ser del grat reial. El rei mai va ser criticat pels Bisbes en un Concili, encara que a vegades es va criticar al rei anterior.

L'assistència al Concili era obligatòria, llevat de malaltia o realització d'un encàrrec del rei; la pena per incompliment havia de ser l'excomunió per un any.

Inicialment religiosos (I i II Concili) van derivar en convencions polítiques (III al XVIII).

Vegeu: