Concilis de la província eclesiàstica Bètica
| ||||
| Tipus | concili  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | Segles VIII-IX | |||
| Localització | Bètica (Antiga Roma) | |||
Els concilis de la província eclesiàstica Bètica són una sèrie de concilis que van tenir lloc a l'antiga província Bètica durant els segles VIII i IX. Aquests concilis foren cinc: el de Sevilla de 784 i els celebrats a Còrdova el 839, 852, 860 i 862 respectivament, tots ells nacionals.[1]
Després de la dominació musulmana (711), Hispania es fragmentà i convertí en els Estats cristians-hispànics occidentals, els Estats hispanics-cristians d'orient de la Península i l'Estat d'Al Ándalus amb les províncies Lusitània, Cartaginense i Bètica que quedaren sota dominació musulmana. Aquesta darrera província és on tingueren lloc aquests concilis.
El primer, el Concili de Sevilla de 784 fou de gran importància europea i universal, i donà lloc a una sèrie de concilis ecumènics, nacionals, provincials, sínodes i conferencies teològiques arreu d'Europa amb motiu d'erradicar el conflicte sorgit a Sevilla sobre l'adopcionisme. Carlemany, com rei franc, futur emperador i màxima autoritat política de l'Europa cristiana, es sentí cridat a intervenir donat que el tema afectava al bé comú de la cristiandat. Aquests concilis ecumènics que esdeveniren a partir del Concili de Sevilla de 784 foren: el concili de Narbona de 788,[2] Ratisbona de 792,[2] Toledo de 793,[2] general de Frankfurt de 794,[3] sínode de Toledo de 795,[4] concili de Frioul o d'Aquilea de 796,[3] Roma de 798[2] que posa fi a aquesta heretgia, Urgell de 799[5] i la conferencia teològica de Aix-le-Chapelle a Aquisgrá de 799.[3]
El altres quatre concilis de la provincia eclesiàstica Bètica foren celebrats a Córdoba al 839, 852, 860 i 862 respectivament, i foren suficientment valuosos per a preservar en el sí intern de l’Església mossàrab la fe, la doctrina catòlica i la comunió entre els seus prelats, front a las múltiples heretgies sorgides en la seva població, originades totes elles a Còrdova, al ser el centre de poder polític, econòmic, social i cultural, degut a la intensa activitat que es desenvolupava en ella.
Aquestes heretgies sorgides a la Bètica foren l’adopcionisme, migecianisme, acefalisme, antropomorfisme i l'hostegisme, amb la finalitat de conciliar totes elles les dues doctrines: cristianisme i islam, originant dins de l'Església dues corrents oposades, la dels rigoristes o conservadors i la dels col·laboracionistes amb el poder, provocant un cisma dins l'Església.
Apart d’aquestes heretgies sorgí al concili de Còrdova de 852[6] un moviment denominat el dels "màrtirs voluntaris de Còrdova", on més d'una cinquantena de persones feren manifestació pública de la seva fe davant les autoritats, tot enfocat a preservar la seva religió i conservar la cultura, rituals i costums.
És a Córdoba, amb aquest episodi dels martiris voluntaris, on neix l'ideal que s'uneix com a estàndard per a reforçar el germen de la reconquesta a Hispania pels regnes cristians del nord.
Referències[modifica]
- ↑ Sabanés i Fernández, Roser. Los concilios de la provincia eclesiástica Bética en los siglos VIII y IX. Córdoba: Ed. Almuzara, 2022. ISBN 978-84-18757-63-1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Salaville, Sévérien «La continuation de l'«Amplissima Conciliorum Collectio» de Mansi: le concile du Vatican». Échos d'Orient, Vol. 20, Núm. 122, 1921, pàgs. 228–232. DOI: 10.3406/rebyz.1921.4275. ISSN: 1146-9447.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Het Christelijk Oosten en Herenigin, Editors «Charles De Clercq, Conciles des Orientaux Catholiques. Deuxième Partie: de 1850 á 1949. Histoire des Conciles d'après les documents originaux, tome XI. Paris, Letouzey et Ané, 1952. 25 x 17, p. 493—1172, 2600 fr. fr.». Het Christelijk Oosten en Hereniging, Vol. 6, Núm. 1, 01-10-1953, pàgs. 77–78. DOI: 10.1163/29497671-00601009. ISSN: 2949-7671.
- ↑ Sabanés i Fernández, 2022, p. 89.
- ↑ Sabanés i Fernández, 2022, p. 91.
- ↑ Sabanés i Fernández, 2022, p. 129-161.
Bibliografia[modifica]
- Sabanés i Fernández, Roser. Los concilios de la provincia eclesiástica Bética en los siglos VIII y IX. 1a ed.. Córdoba: Ed. Almuzara, 2022. ISBN 978-84-18757-63-1.