Vés al contingut

Conducte hidroestàtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Motor hidroestàtic amb dos conductes rígids.
Diversos conductes flexibles per a alta pressió mostrant diferents ràcords.

Un conducte hidroestàtic és un element de conducció de fluids, generalment oli, a alta pressió (normalment a més de 100 bar). Aquests conductes són una part fonamental de les màquines i sistemes hidroestàtics.[1]

Pressions típiques

[modifica]

Les pressions de treball dels conductes hidroestàtics depenen de la seva aplicació concreta.

  • En sistemes amb bombes i motors d’engranatges la pressió és de l’ordre de 210 bar amb puntes de 250 bar.
  • Amb bombes i motors de pistons en circuit obert les pressions són de 300-350 bar.
  • En les transmissions hidroestàtiques en circuit tancat la pressió pot arribar a 420 bar.
  • En cilindres hidràulics la pressió és de l’ordre de 700 bar.
  • En els equipaments destinats a proves hidroestàtiques, basats en bombes hidro-pneumàtiques, les pressions poden arribar als 7000 bar.
  • En els multiplicadors de pressió fins a 10.000 bar.

Disposició

[modifica]
Conducte flexible amb dos ràcords als extrems.

Un conducte hidràulic consta d’un tub amb dos ràcords fixats als seus extrems.

Tubs

[modifica]

Els tubs poden ser rígids o flexibles.

Ràcords

[modifica]

Els ràcords permeten unions desmuntables entre els diversos elements d'un sistema hidràulic. D'un banda estan units al tub (gairebé sempre de forma permanent) i per l'altre costat disposen de rosques mascle o femella per a fixar-se a un altre element.

En els circuits d'alta pressió, els ràcords són d'acer al carboni o d'acer inoxidable. En aplicacions aero-espacials o aeronàutiques poden emprar-se ràcords de titani.[2]

Referències

[modifica]
  1. Hunt, T.M.; Hunt, T.; Vaughan, N.D. [et al.].. The Hydraulic Handbook. Elsevier Advanced Technology, 1996, p. 299 (Elsevier advanced technology). ISBN 978-1-85617-250-9. 
  2. Harruff, G.W.; VanderVelden, J.; Nelson, W.G.. Welded Permanent Fittings for Titanium Hydraulic Tubing. Defense Technical Information Center, 1972. 

Vegeu també

[modifica]