Pressòstat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Digrama d'un pressòstat.

El pressòstat, també conegut com a interruptor de pressió, és un aparell que tanca o obre un circuit elèctric depenent de la pressió a la que hi arriba el fluid que hi circula.

Operació[modifica | modifica el codi]

Per a detectar la pressió del fluid, el pressòstat té un element (càpsula, manxa, tub de Bourdon, diafragma o pistó) que es deforma o desplaça proporcionalment a la pressió aplicada. El moviment resultant es transmet, ja sigui directament o per mitjà de palanques d'amplificació, a un conjunt de contactes de l'interruptor. Donat que la pressió pot variar lentament i els contactes ha d'operar ràpidament, s'utilitza algun tipus de mecanisme, com un interruptor d'acció ràpida miniaturitzat, per assegurar una operació ràpida dels contactes. Els pressòstats més sensibles utilitzen interruptors de mercuri muntats en un tub de Bourdon.

 Pressòstat amb pantalla digital
Pressòstat amb pantalla digital

Els pressòstats es poden ajustar, movent els contactes o ajustant de la tensió amb un ressort de contrapès. Els pressòstats industrials solen tenir una escala calibrada i un punter que indica el punt de commutació. Els pressòstats tenen un llindar al voltant de la seva consigna en el què petits canvis de pressió no canvien l'estat dels contactes. Alguns models permeten ajustar aquest diferencial.[1]

Alguns pressòstats es poden utilitzar per a respondre a la diferència entre dues pressions. Aquests pressòstats són útils quan la diferència és significativa, per exemple per detectar un filtre obstruït en un sistema de subministrament d'aigua. Aquests pressòstats s'han de dissenyar per respondre només a la diferència desitjada i no donar errors actuant davant d'oscil·lacions normals en la pressió.

Els contactes del pressòstat poden estar calibrats des de dècimes d'ampere fins a uns 15 amperes, amb ajustos més petits en els pressòstats més sensibles. Normalment el pressòstat activa un relé o un altre control, però alguns models poden controlar directament petits motors elèctrics o altres dispositius. Com que els elements interns del pressòstat estan exposats al fluid a controlar, han de ser d'un material que sigui resistent i durable, i alhora compatible amb els fluids de procés. Per exemple, els diafragmes de goma que s'utilitzen normalment en contacte amb l'aigua es degraden ràpidament si s'utilitzen en un sistema que conté oli mineral.

Els pressòstats dissenyats per al seu ús en àrees perilloses, com ara zones amb gasos inflamables, han de ser hermètics per evitar que un arc elèctric entre els contactes que pogués provocar la ignició del gas circumdant. Les carcasses d'alguns models també estan dissenyades per a ser resistents a la intempèrie, resistents a la corrosió o submergibles.

Un pressòstats electrònics incorporen algun tipus de transductor de pressió (calibrador de tensió, element capacitiu, o altres) i un circuit intern que compara la pressió mesurada amb un valor de consigna. Els pressòstats electrònics solen tenir una millor repetibilitat, exactitud i precisió que els mecànics.

Usos[modifica | modifica el codi]

Pneumàtica[modifica | modifica el codi]

Usos dels pressòstats pneumàtics:

  • Posar en funcionament una bomba d'aigua domèstica per a bombar automàticament des d'un pou baixa la pressió del dipòsit.
  • Desconnexió d'un [compressor d'aire] d'accionament elèctric quan s'arriba a la pressió ajustada al dipòsit d'aire.
  • Desconnexió d'un compressor quan arriba prou cabal d'entrada.
  • Control de càrrega de les cèl·lules en la fabricació de bateries.
  • Encesa i apagat dels llums d'alarma a la cabina d'una aeronau si la pressió de cabina (basada en l'altitud) és excessivament baixa.
  • Tubs pneumàtics enterrats que activen els interruptors quan hi passa un vehicle pel damunt, utilitzats per exemple per a recompte de trànsit i en les gasolineres.

Hidràulica[modifica | modifica el codi]

Els pressòstats hidràulics tenen diversos usos en els automòbils, per exemple:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pressòstat Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Bela G. Liptak (ed), Instrument Engineers' Handbook, Fourth Edition CRC Press, 2003 ISBN 1420064029 pages 790-793