Confraria de Belchite
 Ruïnes de Belchite | |
| Tipus | Militar |
|---|---|
| Nom oficial | Cofradía de Belchite |
| Altres noms | Des de 1136, Militia Caesaraugustana |
| Objectiu | Lluita contra els musulmans, defensa del territori fronterer |
| Fundació | febrer-maig de 1122, Belchite (Regne d'Aragó, avui província de Saragossa) per Alfons el Bataller |
| Aprovat per | No va arribar a tenir aprovació oficial de la Santa Seu, |
| Regla | la de l'Orde del Cister |
| Constitucions | Confirmades el 4 d'octubre de 1136 |
| Supressió | En 1136 s'uneix amb l'Orde de Monreal; en 1143 s'integra a l'Orde del Temple |
| Branques i reformes | En 1136 passa a formar la Militia Caesaraugustana |
| Primera fundació | Castell de Belchite |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi hagué |
| Persones destacades | Galindo Sánchez, Lope Sánchez |
La Confraria de Belchite fou un orde militar creat a Belchite per Alfons I d'Aragó en 1122. L'objectiu era defensar la frontera sud del Regne d'Aragó i promoura la croada contra els musulmans, fins a expulsar-los de les seves terres i continuar la Reconquesta cristiana. En 1136, la confraria s'uní a l'Orde de Monreal i en 1143 els cavallers s'integraren a l'Orde del Temple.
Història[modifica]
Poc abans s'havien conquerit Saragossa i poblacions properes, entre les quals Belchite, a la que en 1119 s'havia concedit un fur amb grans privilegis. Segons aquest, qualsevol que s'hi instal·lés per repoblar la terra quedava perdonat dels seus delictes, per greus que fossin. Alfons I reuní una assemblea a Belchite en 1122 per crear la confraria, amb l'assistència del legat papal Bernardo, abat de la Grasse, l'arquebisbe primat Bernat de Toledo i els arquebisbes Oleguer de Tarragona, Diego Xelmírez de Santiago de Compostel·la i Guillem d'Aush, a més dels abats de Leire i nou bisbes més.[1]
Els cavallers de la confraria tindrien les indulgències espirituals que tenien els participants de la Primera Croada, obtenint així el perdó de tots els seus pecats. També s'obtenia aquest perdó amb la prestació de serveis temporals a l'orde, en funció de les quals s'obtenien indulgències parcials. Els cavallers, a més, també podien quedar-se el botí guanyat als musulmans, sense haver de donar una cinquena part a la corona, com era habitual llavors.
En formaven part membres laics i religiosos. Fins al 1126 fou dirigida per Galindo Sánchez, i de 1128 a 1147 per Lope Sánchez. Les constitucions foren confirmades en un concili a Burgos per Alfons VII de Castella, el 4 d'octubre de 1136.
En 1124 Alfons I d'Aragó fundà un altre orde similar, l'orde de Monreal. A la mort d'Alfons, i arran de la derrota en la batalla de Fraga en 1136, el castell de Belchite passà a l'orde de Monreal, per donació d'Alfons VII de Lleó. A efectes pràctics, es tractà d'una fusió dels dos ordes, que es denominen des de llavors Militia Caesaraugustana, amb López Sanz com a mestre. Finalment, l'orde s'integrà, en 1143, a l'Orde del Temple, amb objectius i organització similars.
Notes[modifica]
- ↑ Cfr. Lema Pueyo, 2008, pág. 172, y Ubieto, loc. cit.
Bibliografia[modifica]
- AYALA, Carlos- Las órdenes militares hispánicas en la Edad Media (siglos XII-XV). Madrid: Marcial Pons Historia, 2007. ISBN 978-84-96467-49-1.
- CRESPO VICENTE, Pascual. «La Militia Christi de Monreal y el origen de las órdenes militares en España», Xiloca: revista del Centro de Estudios del Jiloca, n.º 35, 2007, págs. 203-230. ISSN 0214-1175.]
- LEMA PUEYO, José Ángel. «La lucha por la frontera: los cofrades de Belchite», Alfonso I el Batallador, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134), Gijón, Trea, 2008. págs. 171-174. ISBN 978-84-9704-399-1.
- UBIETO ARTETA, Antonio. «La creación de la cofradía militar de Belchite (1122)», Historia de Aragón, vol. 1. La formación territorial., Zaragoza, Anubar, 1981, págs. 164-166. ISBN 84-7013-181-8.