Constantí I, príncep d'Armènia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1050 ↔ 1055 |
| Mort | 1102 |
| Causa de mort | llampec |
| Regent | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Armenis |
| Activitat | |
| Ocupació | regent |
| Altres | |
| Títol | Lord of Bartzeberd (en)  (1095–1102) |
| Família | Rubènides |
| Fills | Leo, Prince of Armenia, Toros I, Beatriu d'Armènia, Lleó I |
| Pare | Rupen I |
Constantí I —Gosdantin I en armeni: Կոստանդին Ա— (vers 1060- 24 de gener de 1102) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida. Va succeir com a sobirà al seu pare Rupen I el 1095.
Al començament del seu regnat es va apoderar de la fortalesa romana d'Orient de Vahka (l'actual Feke), al nord de Sis, a l'Antitaure, a la vora de la part superior del riu Seyhan, un bastió sòlid on va establir la seva residència. Quan van arribar els croats els va donar provisions i altres ajuts i va rebre dels caps croats els títols de comte i baró.
Va tenir quatre fills: Beatriu (que es va casar amb Joscelí de Courtenay (que després fou comte d'Edessa), Toros I (el successor), Lleó I (successor de Toros) i una noia de nom desconegut que es va casar amb Gabriel, el senyor armeni de Melitene.
| Precedit per: Rupen I |
Regne Armeni de Cilícia 1095-1102 |
Succeït per: Toros I |