Feke

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaFeke
Feke, Adana 01.jpg

Localització
Adana location Feke.svg
 37° 48′ 54″ N, 35° 54′ 45″ E / 37.815°N,35.9125°E / 37.815; 35.9125
ProvínciesProvíncia d'Adana
Població
Total 17.555 (2018)
Geografia
Altitud 620 m
Identificador descriptiu
Codi postal 01660
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Feke (en armeni: Վահկա o Vahka) és una vila de Turquia, que pertany a la província d'Adana. Està situada sobre un turó de vessants boscosos, a 620m sobre el nivell del mar, a 122 km de la ciutat d'Adana. Destaca el seu antic castell, que fou una important fortalesa del Regne d'Armènia Menor.

Història[modifica]

Aquest lloc estigué habitat pels hittites al segle XVI aC, pels perses al segle VI aC, fou conquerit per Alexandre Magne el 333 aC, i més tard passà a ser terrirori de l'Imperi Romà i posteriorment formà part de l'Imperi Romà d'Orient.

Feke controla el camí que travessa les muntanyes del Taure, just al nord d'Adana, i per aquest motiu els bizantins hi construïren un castell que s'anomenava Vahka, nom que mutà cap a la forma actual Feke. A començaments del segle X el govern bizantí establí colons armenis en la regió de Cilícia a canvi de vigilar la frontera amb Síria. Després de la derrota de l'exèrcit bizantí en la batalla de Manzikert, els armenis de Cilícia ja no podien confiar en l'emperador per assegurar la defensa del territori on estaven, per tant l'any 1097 o 1098, capturaren aquest castell i reconstruïren altres fortificacions bizantines. Esdevingué una important fortalesa per als barons de la dinastia rupenida, que establiren el Regne d'Armènia Menor. Anys més tard aquest reialme fou conquerit pels mamelucs i desés pels otomans.[1]

Sota el castell hi ha les restes d'una església de dos pisos d'estil bizantí i d'una vila medieval.[1]

La impressionant muralla circumdant amb torres, i cambres amb sostre de volta d'aquest castell estan situades en la part alta d'un turó rocallós, que és més accessible per la banda oest, mentre que a la banda est el penya-segat fa innecessari altre tipus d'element defensiu. L'entrada a la fortalesa consisteix en una escala que fa ziga-zaga amb una elaborada corba final. A l'interior i ha cisternes, edificis residencials i obertures protegides per a arquers. Els carreus emprats són els típics d'aspecte rústic emprats pels armenis amb cantons finament tallats.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Edwards, 1993, p. 203-204.
  2. Edwards, 1987, p. 259–265, 286.

Bibliografia[modifica]

  • Edwards, Robert W. «The Fortifications of Armenian Cilicia: Dumbarton Oaks Studies». Dumbarton Oaks Papers, 23, 1987.
  • Edwards, Robert W. «Settlements and Toponymy in Armenian Cilicia». Revue des Études Arméniennes, 24, 1993.