Constantí Macroducas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 30 maig 1185 (Gregorià) Constantinoble |
| Causa de mort | Pena de mort |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Altres | |
| Títol | Panhipersebast |
Constantí Ducas (grec: Κωνσταντίνος Δούκας, Konstandinos Dukas; mort el 30 de maig del 1185), anomenat Macroducas (Μακροδούκας, 'Ducas alt', probablement un sobrenom) per Nicetes Coniata,[1] fou un noble romà d'Orient. Es casà amb Anna Comnena, filla d'Isaac Comnè, abans del 1166. Tingueren com a mínim una filla, Zoè Ducena, que contragué matrimoni amb Joan Ducas.[2]
Tot i que fou un personatge rellevant de les acaballes del període dels Comnens, resulta impossible aclarir-ne els orígens familiars o els seus vincles amb la dinastia Ducas del segle XI.[1] És documentat per primera vegada el 1166, quan ja gaudia de l'alta dignitat de pansebast sebast i havia forjat llaços familiars amb la dinastia regnant a través del seu casament amb una de les filles del sebastocràtor Isaac Comnè, neboda de l'emperador Manuel I Comnè (r. 1143-1180). Macroducas torna a aparèixer a les fonts el 1170 i el 1176, quan acompanyà l'emperador en les seves campanyes contra els turcs seljúcides.[1]
Durant el regnat d'Andrònic I Comnè (r. 1183-1185), Macroducas obtingué inicialment el favor de l'emperador i li fou concedida a la dignitat de panhipersebast. Tanmateix, després de la revolta del seu nebot, Isaac Comnè de Xipre, que s'autoproclamà emperador a Xipre, fou detingut juntament amb altres parents del rebel, acusat de traïció i condemnat a mort per lapidació el 30 de maig. Com que sobrevisqué a la lapidació, fou arrossegat a les Manganes, on fou esquarterat.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Polemis, 1968, p. 192.
- ↑ Polemis, 1968, p. 193.
- ↑ Polemis, 1968, p. 192 i 193.
Bibliografia[modifica]
- Polemis, Demétrios I. The Doukai: A Contribution to Byzantine Prosopography (en anglès). Londres: The Athlone Press, 1968.