Conveni de Basilea
| ||||
| ||||
| Tipus | tractat internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Basilea | |||
| Interval de temps | 5 maig 1992 - | |||
| Data | 21 març 1989 | |||
| Entrada en vigor | 5 maig 1992 | |||
| Localització | Basilea (Suïssa) | |||
| Dipositari | Secretari General de les Nacions Unides | |||
| Lloc web | basel.int | |||
El conveni de Basilea de 1989, nom curt amb què és conegut el Conveni de Basilea sobre el control dels moviments transfronterers de residus perillosos i llur recollida és un tractat internacional dissenyat per reduir els moviments de residus perillosos entre les nacions. Va ser creat per evitar que s'exportin deixalles des de països rics cap a països pobres que no tenen ni la tecnologia per tractar-les ni un sistema administratiu per controlar l'eliminació en desabocadors selvatges o al mar.[1]
Cobreix tots els residus tòxics o dolents per al medi ambient tret dels residus radioactius.[2] El tractat es va obrir a la signatura el 21 de març de 1989 i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992.[2] L'octubre de l'any 2018, 188 signataris (187 estats així com la Unió Europea) havien ratificat el tractat.[3] Haití i els Estats Units[4] l'han signat, però no l'han ratificat.
La pressió sobre els països pobres quedava forta, i entre els ideals teòrics i la pràctica, el progrés era modest. El 1994, l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic i la Unió Europea van prohibir l'exportació a la resta dels països del conveni.[5] Molts residus són camuflats com a équip de segona ma reutilitzable o per ser desmuntats en components teòricament reutilitzables.[6][7]
Els Estats signataris es tornen a trobar regularment per actualitzar el conveni. El 2010, a la desena conferència es va adoptar la «Declaració de Cartagena». Els països s'hi comprometen a fomentar estratègies per prevenir i minimitzar la generació de residus perillosos i evitar, en última instància, que s'han d'eliminar, a més de prevenir i minimitzar-ne la generació.[8] El 2019, sota proposició de Noruega a la catorzena trobada dels estats signataris, el conveni va ser eixamplat als residus de plàstica,[9] i n'ha augmentat el grau de perillositat des de 2021.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Ortega i Cerda, Miquel (coord.); et alii. El Deute ecològic : qui deu a qui?. Barcelona: Icaria, 2004, p. 45-46. ISBN 84-7426-706-4.
- ↑ 2,0 2,1 «Basel Convention on the Control of Transboundary Movements of Hazardous Wastes and their Disposal» (en anglès). Nacions Unides, 05-05-1992. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ «Parties to the Basel Convention [Signants del conveni]» (en anglès). Basel Convention. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Basel Convention on Hazardous Wastes» (en anglès). Office of Environmental quality. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ Ortega i Cerda et alii, 2004, p. 46.
- ↑ Ortega i Cerda et alii, 2004, p. 47-48.
- ↑ 7,0 7,1 «Noves rutes del plàstic 'brut' espanyol cap a països asiàtics». Regio7, 11-10-2020. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ Pentinat, Susana Borràs «Perspectiva del Dret Internacional del Medi Ambient (Segon semestre 2010)». Revista Catalana de Dret Ambiental, 1, 2, 2010. ISSN: 2014-038X.
- ↑ «Plastic Waste amendments [Esmenes sobre els residus de plàstica]» (en anglès). Basel Convention, 24 abril 2019 - 10 maig 2019. [Consulta: 19 juliol 2021].