Vés al contingut

Corc dels brots de l'avellaner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCorc dels brots de l'avellaner
Oberea linearis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
FamíliaCerambycidae
TribuPhytoeciini
GènereOberea
EspècieOberea linearis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1761

El corc dels brots de l'avellaner[1][2] (Oberea linearis) és una espècie de coleòpter de la família dels cerambícids. Viu principalment als avellaners tot i que se l'ha trobat en altres hostes com el noguer, els carpins, verns i oms.[3] És un insecte xilo- i polífag, considerat com una plaga de l'avellaner.

Descripció i cicle biològic

[modifica]

L'adult és un petit longicorni de cos prim que mesura uns 15 mil·límetres de color negre menys els palpes, les potes i uns pèls pdel davant del mesotòrax que són grogs. El protòrax és globulós sense espines laterals. Els èlitres són puntejats, subparalels, tallats apicalment sense escotadura i cobreixen el pigidi, amb ratlla sutural ben marcada, i ales funcionals. Les antenes són tan llargues com el cos. La larva adulta mesura 15 mm en nou segments de color grog, excepte l'epistoma i la boca que són negrosos. És àpoda i es mou tot recolzant-se amb la boca, el dors i l'últim segment abdominal. A regions càlides el corc viu dos anys abans de pupar, a zones més fredes fins a tres anys.[4]

El primera any rosega una mina d'aproximadament mig metre cap avall, amb uns forats vers l'exterior per a evacuar el corquim. L'any següent es desplaça cap amunt. Uns mesos abans de pupar s'apropa de l'escorça i la rosega parcialment, per tal de facilitar la sortida de l'adult. La pupació es fa al maig i els adults surten al juny.[5]

Plaga i tractament

[modifica]

La larva rosega el moll de les branquetes terminals de l'avellaner. El millor moment per a controlar la plaga és al juny quan els adults surten per aparellar-se i fer la posta. Hi ha tractament químics. També és important tallar els branquillons infectades que es reconeixen per les fulles músties i groguenques.[5] Uns estudis recents van estudiar la possibilitat de control microbiològic en utilitzar bacteris com enemics naturals.[6]

De vegades es confonen amb altres plagues de l'avellaner, com Cerambyx scopolii, Cerambyx heros que ans al contrari de O. linearis viuen a l'estat d'adult dins la fusta.

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Barberà, Claudi. «corc dels brots de l'avellaner». A: Léxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 33. ISBN 9788472834231. 
  2. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 2 març 2022].
  3. Vives, E. «2 17. Oberea linearis (L., 176 1)». A: Cerambícidos (Coleoptera) de la Península Ibérica y de las Islas Baleares (pdf) (en castellà). vol. 2. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1984, p. 112 (Treballs del Museu de Zoologia). 
  4. Tzanazakis, Minos E. «Hazelnut and Wallnut Twig Borer». A: John L. Capinera (redacció). Encyclopedia of Entomology (en anglès). vol. 4. Springer Science & Business Media, 2008, p. 1772-74. ISBN 9781402062421. 
  5. 5,0 5,1 Aguiló i Garsot, Joan «L'Obrera Linearis de l'avellaner» (pdf). Agricultura, any VI n°8, 20 abril 1922 (1922-04-20), pàg. 202-204.
  6. Bahari, Ali; Demirbaği, Zihni «Isolation of pathogenic bacteria from Oberea linearis (Coleptera: Cerambycidae)» (en anglès). Biologia, vol. 62 n° 1, 2007, pàg. 13-18. ISSN: 0006-308.