Corrent circumpolar antàrtic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
El Corrent Circumpolar Antàrtic és el sistema actual més fort en els oceans del món i l'únic corrent oceànic que connecta els principals oceans: l'Atlàntic, Índic i Pacífic. A la imatge hi apareixen fronts de densitat d'aigua que determinen el trajecte dels corrents.

El corrent circumpolar antàrtic (CCA) és el corrent principal de l'oceà Antàrtic i l'únic que dóna la volta al món sencer.

El corrent envolta completament l'Antàrtida i flueix en direcció est, travessant les parts meridionals de l'oceà Atlàntic, el Pacífic i l'Índic.

Fou observada per primer cop el 1699-1700 per l'astrònom britànic Edmond Halley mentre explorava la regió a bord de la nau HMS Paramore. Posteriorment fou descrita als diaris de bord d'altres exploradors cèlebres com James Cook (1772-1775), Thaddeus Bellinghausen (1819-1821) i James Clark Ross (1839-1843).

El CCA és al circulació dominant i característica de l'Oceà del Sud i té un transport mitjà estimat en 100-150 Sverdrups (Sv, milions de m³ / s),[1] o potser encara més elevat, [2] convertint-lo en el corrent oceànic més gran. El corrent és circumpolar degut a la manca de terra que connecta amb l'Antàrtida. Aquest corrent fred manté les aigües càlides de l'oceà lluny de l'Antàrtida, permetent que aquest continent mantingui la seva gran capa de gel.

Malgrat el seu flux relativament lent, és el corrent que mou la major massa d'aigua del planeta, té una profunditat d'entre dos i quatre mil metres.

Origen[modifica]

La CCA es va formar vora la fita entre els períodes Eocè-Oligocè, quan l'Antàrtida i Sud-amèrica finalment es van separar per formar el Pas de Drake fa uns 34-30 milions d'anys.[3][4] En aquest moment l'Antàrtida va quedar aïllada de les aigües més càlides i es refredà. Les glaceres van començar a lliscar sobre el continent que anteriorment estava cobert per boscos.

Referències[modifica]

  1. «The Antarctic CP Current» (en anglès). Gulf of Mexico Research Initiative (GoMRI), Consortium for Advanced Research on Transport of Hydrocarbon in the Environment (CARTHE) at the University of Miami Rosenstiel School of Marine and Atmoshperic Science (RSMAS). National Oceanographic Partnership Program (NOPP); HYCOM Consortium for Data Assimilative Modeling program., 2013. [Consulta: 11 novembre 2018].
  2. Donohue, K. A.; Watts, D. R.; Chidichimo, M. P.; Chereskin, T. K.; Tracey, K. L «Mean Antarctic Circumpolar Current transport measured in Drake Passage» (en anglès). Geophysical Research Letters. American Geophysical Union, 44, 22, 01-11-2016, pàg. 11.760-11.767. Bibcode: http://adsabs.harvard.edu/abs/2016GeoRL..4311760D. DOI: 10.1002/2016GL070319.
  3. Lyle, M.; Gibbs, S.; Moore, T.C.; Rea, D.K. «Late Oligocene initiation of the Antarctic Circumpolar Current: Evidence from the South Pacific» (en anglès). Geology. Geological Society of America, 4, 8, agost 2007, pàg. 691. DOI: 10.1130/G23806A.1.
  4. Ivany, L.C.; Van Simaeys, Stefaan; Domack, Eugene W.; Samson, Scott D. «Evidence for an earliest Oligocene ice sheet on the Antarctic Peninsula» (en anglès). Geology. Geological Society of America, 34, 5, maig 2006, pàg. 377-380. DOI: https://doi.org/10.1130/G22383.1.