Costillares (torero)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCostillares
Costillares.png
Biografia
Naixement (es) Joaquín Rodríguez
20 juliol 1743
Sevilla (Andalusia)
Mort 27 gener 1800 (56 anys)
Madrid
Altres noms Costillares
Activitat
Ocupació Matador i torero
Cronologia
alternativa
confirmació d'alternativa
Modifica les dades a Wikidata

Joaquín Rodríguez «Costillares», (Sevilla, 20 de juliol de 1743 - Madrid, 27 de gener de 1800), va ser un torero i matador espanyol. És considerat el pare de la corrida moderna, com a innovador i organitzador del toreig.

Biografia[modifica]

«Costillares» segueix els passos del seu pare, el matador sevillà Luis Rodríguez. Va començar la seva carrera com a banderillero a la quadrilla de Pedro Palomo, després va prendre l'alternativa a Madrid cap al 1763 i va guanyar molts triomfs a la seva ciutat natal. El 1767 va anar a Madrid. A partir de 1775 va començar la seva rivalitat amb Pedro Romero. Aquest darrer era el matador preferit del poble, «Costillares» ràpidament es va convertir en el favorit de l'aristocràcia. A partir de 1790, només apareix a la plaça de toros amb esporàdicament.

Innovació[modifica]

Generalment es considera «Costillares» el creador del pase de capote anomenat «verònica», així com com l'inventor de l'estocada al volapié i la tècnica de la seqüència de pases sense perdre el control de l'animal.[1] Va ser un dels primers a organitzar les cuadrillas de toreros de manera rigorosa. Fins llavors, els toreros (matadors, banderilleros, picadors) eren independents i contractats separadament per l'organitzador de la corida de toros; a partir de «Costillares», els banderilleros i picadors es converteixen en els empleats del matador. També va ser el primer a organitzar la lidia amb rigor, separant-lo en tres tercios. Finalment, va fer un esbós del traje de luces (vestit de torero).[2]

Referències[modifica]

  1. Lafront, Auguste; Tolosa, Paco. Encyclopédie de la corrida (en francès). Prisma, 1950, p. 74. 
  2. Dupuy, Pierre. Toreros pour l’histoire (en francès). Besançon: La Manufacture, 1991. ISBN 2737702690.