La Cova d'en Joan es troba al Parc de la Serralada Litoral, la qual és una cova d'inhumació col·lectiva descoberta el 1978 per Joan Pujol i excavada per la Secció Arqueològica del Museu de Vilassar de Dalt.[1] És al terme de Vilassar de Dalt i a tocar del de Cabrils (el Maresme): Sortint dels Recers, baixant uns 35 metres de distància i 10 de desnivell en direcció sud-est. L'entrada és molt baixa i orientada a l'est. Coordenades: x=445315 y=4597804 z=393.[1]UTM: 31 N - 445223- 4597608.[2]
És un jaciment funerari prehistòric que combina l'abric natural amb estructures creades per l'home.[3] La formen bàsicament dos grans blocs granítics que deixen una entrada de poca altura i que es va trobar tancada amb una paret de pedres. El lateral sud de la cavitat tenia també un tancament fet amb una llosa i a continuació d'aquesta un mur de pedres que es perllongava en arc cap a l'oest.[1]
S'hi van trobar les restes de tres individus: dos adults i un infant, en posició fetal sobre el seu costat dret i el crani oriental cap al sud-oest. L'aixovar funerari estava compost per un petit bol de parets llises, dues plaquetes, dues làmines-ganivet de sílex i diverses puntes de sageta. A l'exterior de la cova s'hi va trobar la peça més important de totes: Una petita destral de basalt de 50 x 67 mm. Aquest material se situa cap al Neolític Final i el Calcolític.[1] Ha estat objecte de prospeccions per part de Mireia Pedro Pasqual (UB) dins del projecte d'investigació Plistocé superior i Holocé a Catalunya.[2] Gaudeix de la condició de bé cultural d'interès local (BCIL) per part de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt.[3]
↑ 1,01,11,21,3 Triquell i Salomé, Adrià, 2012. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).Pàg. 39, Editorial Piolet, Barcelona, ISBN 9788415075615
