Cozcurrita
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Castella i Lleó | |||
| Província | província de Zamora | |||
| Municipi | Fariza  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 29 hab. (INE 2016) | |||
| Gentilici | cozcurrità, -ana | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 5,75 km² | |||
| Altitud | 685 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 49214 | |||
| Codi INE | 49064000200 | |||
Cozcurrita és una localitat del municipi de Fariza, a la província de Zamora, a Castella i Lleó.[1]
Se situa a la comarca del Sayago, damunt d'un petit altiplà delimitat per barrancs, pels quals transcorren el riu Douro i les rieres del Mimbrero i del Pisson, dins del parc natural d'Arribes del Duero. El patrimoni cultural de la població inclou l'església de Santa Maria Magdalena i l'ermita de la Verge del Castell, aquesta última especialment coneguda pel pelegrinatge dels Viriats o de les Banderoles.
La biodiversitat ha estat protegida per la Unesco com a reserva de la biosfera transfronterera sota la denominació d'Altiplà Ibèric, per la Unió Europea amb la Xarxa Natura 2000, i per la comunitat autònoma de Castella i Lleó, en aquests dos últims casos com a parc natural, sota la denominació d'Arribes del Duero.[2][3] La triple protecció d'aquest espai natural cerca preservar els seus valors naturals, de gran valor paisatgístic i faunístic, en el qual destaca la presència d'ocells com el voltor comú, la cigonya negra, el falcó pelegrí, l'aufrany, la gralla becvermella, el duc eurasiàtic, l'àliga reial i l'àliga cuabarrada.[4][5]
Topònim[modifica]
El topònim de Cozcurrita provindria de l'àrab, segons algunes fonts de la paraula "kozkoz".[6][7] L'Al-Àndalus va deixar nombrosos exemples de topònims àrabs a la comarca de Sayago (Alfaraz, Fariza, Guanya'm, Tamame o Escapolís) i a la resta de la província de Zamora (Alcubilla de Nogueres, Algodre, Almaraz de Duero, Barri de Rave o Venialbo, entre d'altres).[8]
Geografia física[modifica]
Ubicació[modifica]
Cozcurrita se situa a 18 km a l'oest de Bermillo de Sayago i a 54 km de la ciutat de Zamora, a l'extrem occidental de la l'altiplà de Sayago, al sud-oest de Zamora i a la frontera amb Portugal.
| Cércio | Miranda do Douro | Badilla |
| Freixiosa | 
|
Argañín |
| Freixiosa | Fariza | Tudera |
El riu Douro delimita Cozcurrita a l'oest, on adquireix caràcter internacional a la frontera amb Portugal, a l'altre costat de la qual es troba Miranda do Douro.
Restes arqueològiques d'un castrum prop de l'ermita de la Verge del Castell indiquen que l'indret havia començat a ser poblat ja a la prehistòria. Aquest assentament es va beneficiar de la protecció que li donava l'orografia del terreny, ja que disposava d'un únic accés. S'especula que aquest lloc va ser sempre un centre de cultes, i que l'actual ermita hauria estat erigida damunt d'un anterior temple o lloc de ritual pagà.[9]
Durant l'edat mitjana, Cozcurrita va quedar integrada al Regne de Lleó, després de la repoblació de la comarca del Sayago.[10]
A l'edat moderna, Cozcurrita va ser integrada a la jurisdicció de Sayago de la província de Zamora, tal com mostra Tomás López (1773) al Mapa de la Província de Zamora. Així, en reestructurar-se les províncies i crear-se les actuals en 1833, la localitat es va mantenir a la província de Zamora, dins de la Regió de Lleó, integrant-se el 1834 en el partit judicial de Bermillo de Sayago, dependència que es va prollongar fins al 1983, quan va ser suprimit i integrat en el Partit Judicial de Zamora.[11][12][13]
Patrimoni[modifica]
Santa Maria Magdalena[modifica]
L'edifici més significatiu és l'església de Santa Maria Magdalena, d'estil romànic del segle xiii. El temple està situat en el límit meridional del nucli urbà.[14]
El temple és petit i va ser construït en cadirat i maçoneria de granit de la zona. És de nau única, amb coberta de dos vessants i campanar de paret. Compta amb una capçalera quadrada i en el costat nord té adossada la sagristia i una portada acollida sota un pòrtic senzill. L'església inclou també un cementiri encarat cap al nord.
L'espadanya està feta en bona part de cadirat, la capçalera de carreus i la nau de maçoneria i carreus també. Compta amb una façana romànica, però situada de manera inusual, a la cara nord. L'espadanya també presenta una clara tipologia romànica, encara que sembla haver estat refeta posteriorment.
Las Barrancas[modifica]
Es tracta d'un mirador, prop de l'ermita de la Verge del Castell, que ofereix vistes del poble i de la zona.
Ermita de la Verge del Castell[modifica]
Aquesta ermita va pertànyer a la parròquia de Cozcurrita fins als anys 60, quan va ser transferida a la de Fariza.
El primer diumenge de juny se celebra el tradicional pelegrinatge de la Verge del Castell, també dita dels Viriats o Banderoles, durant el qual es duen banderes grans en processó des de Fariza fins a l'ermita, en companyia d'altres imatges i símbols religiosos.
Fauna i flora[modifica]
«El Nebral» de Cozcurrita és un dels principals i pocs boscos de càdec —un arbre que era força preuat per a elaborar bigues— que queden a la província de Zamora i al parc natural de Arribes del Duero.
A Cozcurrita també se situa el tram final del rierol dels Trigales, a la vora del mirador de las Barrancas.[15]
Vegeu també[modifica]
|
|
|
Referències[modifica]
- ↑ «Diputación de Zamora». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente «Resolución de 16 de julio de 2015, de Parques Nacionales, por la que se publica la aprobación por la UNESCO de dos reservas de la biosfera españolas: Reserva de la Biosfera del Macizo de Anaga, Tenerife, y Reserva de la Biosfera Transfronteriza Meseta Ibérica (España y Portugal)». Boletín Oficial del Estado núm. 205 de 27 de agosto de 2015. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 16-07-2015. ISSN: 0212-033X [Consulta: 27 agost 2015].
- ↑ «Ley 5/2002, de 11 de abril, de Declaración del Parque Natural de Arribes del Duero (Salamanca-Zamora)» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2002 [Consulta: 3 març 2011].
- ↑ http://rednatura.jcyl.es/natura2000/ZEPA/Formularios%20oficiales/PDF%20ZEPA%20resumen/ES0000118.pdf ES0000118 Arribes del Duero
- ↑ [1]
- ↑ «Románico atlántico». Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 7 març 2013].
- ↑ «Ayuntamiento de Fariza». Arxivat de l'original el 22 de juny de 2013. [Consulta: 7 març 2013].
- ↑ «Herminio Ramos desvela la influencia árabe en la toponimia provincial.» (en castellà). [Consulta: 3 gener 2012].>
- ↑ «Desde Cozcurrita a la Virgen del Castillo». Arxivat de l'original el 7 de març de 2016. [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ «Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 sobre la división civil de territorio español en la Península e islas adyacentes en 49 provincias» (en castellà), 1833.
- ↑ Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial de la Península e islas adyacentes / aprobada por S. M. en el real decreto de 21 de abril de 1834
- ↑ Real Decreto 529/1983, de 9 de marzo, por el que se determinan los Partidos Judiciales de cada provincia, a considerar a efectos de las elecciones de Diputados provinciales.
- ↑ «Fundación Iberdrola». Arxivat de l'original el 27 de juny de 2012. [Consulta: 6 març 2013].
- ↑ El patrimonio vegetal en los Arribes del Duero zamoranos: las formaciones de enebral Juniperus oxycedrus L. subsp. badia (H. Gay) Debeaux[Enllaç no actiu]