Cratos
Κράτος  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | deïtat grega |
| Context | |
| Present a l'obra | Prometeu encadenat |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Estix |
| Pare | Pal·lant |
| Germans | Nice, Bia i Zelos |
| Altres | |
| Domini | poder |
Cratos (en grec antic: Κράτος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un tità, fill de Pal·lant i d'Estix. Era germà de Nice (la Victòria), Bia (la Violència) i Zelos (l'Ardor)[1][2]
Personificava el poder i la força, i va estar al costat dels Olímpics durant la seua lluita contra els titans, la Titanomàquia.[3]
Èsquil diu que Cratos va ser qui va obligar Hefest, juntament amb la seva germana Bia, a encadenar Prometeu quan el van sorprendre robant el foc dels déus per entregar-lo als homes. Cratos no es mostra cruel sinó que té la funció de recordar-li a Hefest que res no aconseguirà rebel·lant-se contra Zeus.[4] Plató diu que Prometeu en realitat va robar el foc del temple d'Atena i Hefest, i tenia por dels sentinelles que hi havia posat Zeus. Dona a entendre que Cratos era un d'ells.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Hesíode. Teogonia, 383-385
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 2, 4
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 55. ISBN 8429741461.
- ↑ Èsquil. Prometeu encadenat, 1-84
- ↑ Plató. Protàgoras, 321a