És una creu de pedra. La magolla amb elements esculpits porta inscrita la data 1312 però és probable que la creu sigui d'època posterior, mentre que la columna i la base de suport són posteriors a la guerra civil. La creu sembla tota ella un element ornamental motllurat, ja que els braços són curts, convexos, amb cantells vius i acabats amb flor de lis. El seu esquema formal delimita un espai central romboïdal, obert, a manera de les traceries gòtiques. Per l'extrem inferior, la flor de lis deriva cap a una petita columna hexagonal que fa d'intersecció amb el nus o magolla. Aquest està constituït per un volum prismàtic dividit en dues meitats enfrontades per la base. El seu perfil és vuitavat i presenta el prisma superior amb les cares llises mentre que les de l'inferior tenen figuretes esculpites, cadascuna en una cara i separades per fistons. Observem la imatge del Crucificat amb la Verge Maria i Sant Joan, a banda i banda, dues santes màrtirs (una identificada hipotèticament amb Santa Eulàlia, copatrona de Begues), un escut heràldic no identificat (quatre quarters amb ondulacions d'aigua i braç de cavaller amb espada diposats alternativament), i la data 1312 en la darrera cara. El fust és octogonal i la base de sustentació està formada per tres graons circulars.[1]
Davant la plaça de la nova església parroquial hi ha ubicada la creu de Can Grau. D'origen estava ubicada al Coll de Begues del camí Ral de Barcelona a Vilafranca per Sant Climent. Després de la guerra civil va ser traslladada a la ubicació actual i al lloc primitiu es va col·locar una rèplica realitzada amb pedra de Montjuïc. Aquesta rèplica, però, reposa damunt una basa graonada, original. Mn Gudiol i Cunill va estudiar la creu i assegurà que primitivament estava coberta.[1]
↑ 1,01,1«Creu de Can Grau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2015].
.jpeg)