Creu de Formatge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Creu de Formatge
Imatge
Dades
TipusCreu de terme Modifica el valor a Wikidata
ArtistaJosep Rull Marco
Construcció1991 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAlforja (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
 41° 11′ 55″ N, 0° 56′ 41″ E / 41.1986°N,0.9447°E / 41.1986; 0.9447Coord.: 41° 11′ 55″ N, 0° 56′ 41″ E / 41.1986°N,0.9447°E / 41.1986; 0.9447
Bé Cultural d'Interès Local
Identificador9375
Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver (Alforja)
Mare de Déu de Puigcerver

La Creu de Formatge es una Creu de Terme situada a mig camí del Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver, al terme d’Alforja (Baix Camp).

Ubicació[modifica]

Es troba al creuament de l’antic camí de Puigcerver des d’Alforja, amb el que descendeix fins al Barranc de les Olles i les Valls direcció Riudecols.

Per arribar-hi des d'Alforja haurem ascendit seguint les marques de PR pel «Camí Fondo» fins al Coll de la Creu.

Si volem arribar al Santuari ho farem pel <<Camí dels Revolts>>; Un darrer tram de 2'5 Km, més suau i lluminós, on ja no perdrem de vista la silueta del Santuari al cim de la muntanya i anem contornejant la Serra del Gerret per dalt l’Hort de Puigcerver, fins que s’entronca amb el GR7 o la carretera que ve del Coll d’Alforja,[1][2]

Descripció[modifica]

En un principi componien el monument, la grada: dos esglaons quadrangulars de pedra, la base: un altre esglaó a continuació de la grada, i el fust de secció cilíndrica construït també amb petits carreus units amb argamassa. Tot això rematat per un capitell emmerlat  que servia de base a la creu de ferro treballat,[3][4][5]

L’actual creu va ser refeta el 1991, és de secció quadrada i posseeix inscrit a la pedra de gres el nom “Creu de Formage”, l’any 1991, i la firma de l’escultor.

En un dels seus laterals hi ha esculpit un ram de raïm. Està rematada amb decoracions al braç i a la part superior del pal. A la part davantera (encarada a l’ermita) apareix la imatge de Crist crucificat amb la mirada aixecada en direcció al santuari i damunt  la inscripció INRI a la part superior. Reposa damunt una base formada per dos caps de querubins que uneixen les seves ales.

A la part posterior apareix de menor format una imatge de la verge Maria, en aquest cas la Verge de Puigcerver amb el nen Jesús als seus braços. Damunt d’aquesta, expandint les seves ales en ambdós braços de la creu hi ha esculpit l'arcàngel Gabriel.[4][6]

Història[modifica]

Ateses les característiques de la primera creu aquesta va ser col·locada durant el segle XVIII, Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser despenjada del seu pedestal i malmesa .L’actual creu va ser refeta el 1991.[6]

La «Creu de Formatge» (o d’«aurmatge», segons altres) rep aquest nom, perquè allí es formava la processó dels fidels devots que anaven en romiatge cap a Puigcerver, per la festa del 5 d’agost (primer diumenge d'agost)[7][4][6]

A partir de la Creu, la processó de romeus ja avançava amb la solemnitat deguda i començaven a recitar el rosari; Caminant a pas normal podien resar-lo sencer fins arribar al Santuari[8][5]

Antigament la creu també indicava al començament de la “Rodalia de la Verge”, terreny on començava la propietat del Santuari.[9][4]

Actualment la creu es un punt molt conegut i de referència pels excursionistes del Baix Camp[10][11]

Etimologia[modifica]

Etimològicament el mot formatge prové del llatí tarda i vulgar. "Formaticu(m)" que significa: forma, motlle.[12][13]

Autor[modifica]

L’actual Creu de Formatge fou una donació de, Josep Rull Marco l'any 1991, pagès de professió, s’afincà amb trenta anys a Alforja, on i visqué la resta de la seva vida. Amb una edat bastant avançada i de manera autodidacta va començar a interessar-se en treballar la pedra i tot i així va deixar una prolífera obra. Al moment escometre aquest projecte ja posseïa certa fama o renom i tenia a les seves espatlles la realització o restitució de nombrosos monuments a Falset, la seva ciutat d’origen[4][6]

Referències[modifica]

  1. Saludes, Isidre. L'Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver. Alforja: Patronat de la Verge de Puigcerver, 1986. ISBN 84-398-4129-9. 
  2. «Llocs d’Interès del terme» (en català). [Consulta: 13 febrer 2021].
  3. «Vista de Santuaris Marians de la Diòcesi de Tarragona. Albarca...». [Consulta: 14 febrer 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «El camí de la llegenda» (en català). [Consulta: 13 febrer 2021].
  5. 5,0 5,1 Jassans, Miquel S. Noms de lloc i de persona d'Alforja i Cortiella.. Reus: Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1991. ISBN 84-600-7740-3. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Portal Tejo, Rogelio. «La Creu de Formatge al camí de Puigcerver: una mica d’història». [Consulta: 10 març 2021].
  7. Amades, Joan. Costumari català el curs de l'any. 2a ed. en facsímil. Barcelona: Salvat, 1982-. ISBN 84-345-3673-0. 
  8. «La Vall d'Alforja» (en català). [Consulta: 13 febrer 2021].
  9. «La Creu de Formatge | Natura Local». [Consulta: 13 febrer 2021].
  10. Bastart, Jordi. A tocar del cel : 50 ermites i santuaris de muntanya de Catalunya. Primera edició: octubre del 2018, 2018. ISBN 978-84-9034-740-9. 
  11. Màrius. «Creus de terme: Creu de formatge, a Alforja.», dissabte, 21 d’agost 2010. [Consulta: 13 febrer 2021].
  12. «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 14 febrer 2021].
  13. «formaticum - Wiktionary». [Consulta: 13 febrer 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Bastart, Jordi. A tocar del cel : 50 ermites i santuaris de muntanya de Catalunya. Primera edició: octubre del 2018, 2018. ISBN 978-84-9034-740-9.
  • Saludes, Isidre. L'Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver. Alforja: Patronat de la Verge de Puigcerver, 1986. ISBN 84-398-4129-9.
  • Blasi Vallespinosa, Francesc. «Santuaris Marians de la Diòcesi de Tarragona. Albarca...». Revista del Centre de Lectura de Reus, [en línia], 1930, Núm. 209, p. 221-4, https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/197365 [Consulta: 14-02-2021].
  • Amades, Joan. Costumari català el curs de l'any. 2a ed. en facsímil. Barcelona: Salvat, 1982-. ISBN 84-345-3673-0..
  • Jassans, Miquel S. Noms de lloc i de persona d'Alforja i Cortiella.. Reus: Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1991. ISBN 84-600-7740-3.

Enllaços externs[modifica]