Criptomoneda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Una criptomoneda o criptodivisa (de l'anglès cryptocurrency) és un mitjà digital d'intercanvi.[1] La primera criptomoneda que va començar a operar va ser Bitcoin el 2009,[2] i des de llavors n'han aparegut moltes altres, amb diferents característiques i protocols com per exemple Litecoin, Ripple, Dogecoin, NeuCoin i d'altres. En comparar una criptomoneda amb els diners fiduciaris la diferència més notable és la forma que cap grup o particular pot accelerar la producció de diners i utilitzar-los de forma il·legal o abusiva de manera significativa, ja que només es genera una certa quantitat d'unitats col·lectivament, a una velocitat que està limitada per un valor definit amb anterioritat i conegut públicament.

Han aparegut ja dotzenes de criptomonedes amb diferents especificacions, però la majoria d'elles són similars o derivades de la primera que ha estat totalment implementada; el Bitcoin. En els sistemes de criptomonedes es garanteix la seguretat, integritat i equilibri dels seus estats de comptes (comptabilitat) per mitjà d'un entramat d'agents (transferència d'arxiu segmentada o transferència d'arxiu multifont) que es verifiquen (desconfien) mútuament anomenats "miners", que són, en la seva majoria, públic en general i protegeixen activament la xarxa (l'entramat) en mantenir una alta taxa de processament d'algorismes, amb la finalitat de tenir l'oportunitat de rebre una petita propina, que es reparteix de manera aleatòria.

Trencar la seguretat d'una criptomoneda és matemàticament possible, però el cost per aconseguir-ho seria inassumiblement alt. Per exemple, un atacant que intentés fer fallida el sistema de prova de treball) de Bitcoin necessitaria una potència computacional major que el de tot l'entramat (xarxa-eixam) de tots els "miners" del sistema, i així i tot, només tindria una probabilitat d'èxit del 50% (#ronda d'autenticació), en altres paraules, trencar la seguretat de Bitcoin exigiria una capacitat superior a la d'empreses tecnològiques de la grandària de Google.

Està previst que en el futur la computació quàntica pugui arribar a ser una realitat, la qual cosa trencaria l'equilibri en cas que els desenvolupadors no poguessin implementar a temps el sistema per usar algorismes post-quàntics perquè fos una tecnologia propietària.[3]

Història[modifica]

Els primers intents d'integrar la criptografia amb els diners electrònics va ser feta per David Chaum, mitjançant el DigiCash i l'ecash, els quals utilitzaven la criptografia per tornar anònimes les transaccions de diners, encara que amb una emissió i pagament (liquidació) centralitzats.[4]

El concepte o idea de criptomoneda va ser descrit per primera vegada per Wei Dai, el 1998, en què va proposar la idea de crear un nou tipus de diners descentralitzats que fes ús de la criptografia com a mitjà de control,[5] mentre que la primera criptomoneda que es va crear va ser Bitcoin, creada el 2009 pel desenvolupador de pseudònim Satoshi Nakamoto, el qual usa el conjunt de funcions criptogràfiques SHA-2 (exactament el SHA-256) com a esquema POW (proof-of-work).[6][7] Posteriorment, han aparegut altres criptomonedes, com Namecoin (un intent de descentralitzar el sistema de noms de domini DNS, la qual cosa faria molt difícil la censura d'internet), Litecoin (que utilitza scrypt com a esquema POW (proof-of-work), així com, per tenir una confirmació de transacció més ràpida), Peercoin (que utilitza un esquema híbrid POW/POS [proof-of-work/proof-of-stake], a més té una taxa d'inflació al voltant de 1%) i Freicoin (que va implementar el concepte de Silvio Gesell agregant demurrage [una espècie de cost per tenir els diners]).[8] Moltes altres criptomonedes han estat creades, encara que no totes han estat reeixides, especialment aquelles que no han aportat cap innovació.

En els seus gairebé 8 anys d'existència, les criptomonedes han anat guanyant gradualment l'atenció del públic general i dels mitjans de comunicació.[9] Des de 2011, l'interès ha augmentat ràpidament, especialment, durant l'ascens vertiginós de Bitcoin, l'abril de 2013.

Controvèrsies[modifica]

L'ús d'aquestes criptomonedes en activitats il·legals, així com la impossibilitat per part dels governs d'establir polítiques impositives sobre transaccions realitzades per aquest mitjà, és motiu de controvèrsies. Bolívia s'ha convertit al primer país a prohibir explícitament l'ús de criptomonedes, el juny de 2014.[10]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Andy Greenberg «Crypto Currency» (en anglès). Forbes.com, 20-04-2011 [Consulta: 24 abril 2011].
  2. Sagona-Stophel, Katherine. «Bitcoin 101 white paper» (en anglès). Thomson Reuters. [Consulta: 27 febrer 2015].
  3. «Preguntas más frecuentes: ¿Bitcoin es vulnerable a la computación cuántica?». Bitcoin.org. [Consulta: 28 juliol 2015].
  4. Chaum, David «Blind signatures for untraceable payments» (en anglès). Advances in Cryptology Proceedings of Crypto, 82, 3, 1983, pàg. 199–203.
  5. «¿quién creo bitcoin?», 17-08-2015.
  6. «What is Bitcoin Mining?» (en anglès). The Genesis Block, 26-05-2013.
  7. «Bitcoin developer chats about regulation, open source, and the elusive Satoshi Nakamoto» (en anglès). PCWorld, 26-05-2013.
  8. «El Orden Económico Natural». Gesell.de. [Consulta: 28 juliol 2015].
  9. Surowiecki, James. «Cryptocurrency» (en anglès). MIT Technology Review, 23-08-2011. [Consulta: 28 juliol 2015].
  10. «BCB prohíbe uso de moneda virtual conocida como Bitcoin». Diario Página 7, 21-06-2014. [Consulta: 28 juliol 2015].