Crisi de l'Spútnik

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentCrisi de l'Spútnik
Modifica les dades a Wikidata
Segell soviètic mostrant un Spútnik en òrbita al voltant de la Terra

La crisi de l'Spútnik és el nom donat a la reacció nord-americana a l'èxit del Programa Spútnik. Va ser un element clau durant la Guerra Freda que va començar el 4 d'octubre de 1957, quan la Unió Soviètica va llançar el Spútnik, sent el primer satèl·lit artificial llançat per l'home.

Els Estats Units es consideraven com a potència mundial en tecnologia espacial i de desenvolupament de míssils. No obstant això, el llançament del Spútnik I i el fet que un dels dos primers intents de llançament fossin un fracàs, va sacsejar l'opinió pública nord-americana. Es va produir, per tant una crisi, anomenada la "crisi de l'Spútnik", a causa de la imminent amenaça de la Unió Soviètica.

Durant la Guerra Freda, va ser creixent als Estats Units un sentiment de temor sobre les possibilitats en intencions de la Unió Soviètica. Una vegada es va demostrar que la Unió Soviètica estava col·locant satèl·lits en òrbita, aquesta preocupació va augmentar considerablement, atès que la tecnologia per col·locar satèl·lits en òrbita permetia també la possibilitat de llançar ogives nuclears a distàncies intercontinentals.

Aquest esdeveniment va impulsar la cursa espacial que va conduir al llançament del primer ésser humà a l'espai i a l'aterratge del primer home en la Lluna (1969) mitjançant el programa Apollo.

La resposta dels Estats Units[modifica]

La Crisi de l'Spútnik va conduir els Estats Units a una sèrie de mesures, principalment iniciades pel Departament de Defensa:

  • Càlcul de l'òrbita de l'Spútnik en els següents dos dies (treball realitzat pel departament d'Astronomia de la Universitat d'Illinois en Urbana-Champaign en conjunció amb Donald B. Gillies)[1]
  • Increment en esforços del projecte de la Marina anomenat "Projecte Vanguard"[2] per al llançament de satèl·lits nord-americans per ser posats en òrbita terrestre. Recuperant el projecte Explorer de l'exèrcit americà per col·locar un satèl·lit en òrbita el 31 de gener de 1958.[3]
  • Al febrer de 1958, la comunitat política i científica va reconèixer la necessitat d'un Departament d'alt nivell per a l'organització i execució de projectes d'Investigació i Desenvolupament pel que es va crear l'ARPA "Advanced Research Projects Agency", que més tard es convertiria en el DARPA "Defense Advanced Research Projects Agency".
  • El 29 de juliol de 1958, el President Eisenhower va aprovar el "National Aeronautics and Space Act", creant la NASA.[4]
  • Es van iniciar programes educatius per a la consecució d'una nova generació d'enginyers.
  • Increment en les ajudes per a la investigació científica.
  • Creació del programa de míssils Polaris
  • L'àrea de gestió de projectes va patir un gran avanç per a la gestió i organització de projectes d'alta complexitat. El concepte de Gestió de projectes i els models d'estandardització de projectes com l'anàlisi PERT van ser inventats per al programa Polaris.
  • Decisió del President John F. Kennedy de desenvolupar 1000 míssils LGM-30 Minuteman

Referències[modifica]

  1. http://www.foxnews.com/story/0,2933,298728,00.html La secreta història de l'Spútnik
  2. http://www.astromia.com/glosario/vanguard.htm Projecte Vanguard
  3. http://www.elcielodelmes.com/cronologia/index.php Cronologia de la carrera espacial
  4. http://history.nasa.gov/spaceact.html National Aeronautics and Space Act of 1958

Bibliografia[modifica]

  • Bruccoli, Matthew J.; Bondi, Victor; Baughman, Judith. Layman, Richard. American Decades: 1950—1959. Vol. 6. Detroit: Gale Research, 1994. ISBN 0-810-35727-5. 
  • Burrows, William E. This New Ocean: The Story of the First Space Age. New York: The Modern Library, 1999. ISBN 978-0-375-75485-2. 
  • Brzezinski, Matthew. Red Moon Rising : Sputnik and the Hidden Rivalries that Ignited the Space Age. New York: Times Books, 2007. ISBN 9780805081473. 
  • Cadbury, Deborah. Space Race: The Epic Battle Between America and The Soviet Union for Dominion of Space. New York: Harper Collins Publishers, 2006. ISBN 978-0-06-084553-7. 
  • Chaikin, Andrew. A Man on the Moon: The Voyages of the Apollo Astronauts. New York: Viking, 1994. ISBN 0-670-81446-6. 
  • Crompton, Samuel. Sputnik/Explorer 1 : The Race to Conquer Space. New York: Chelsea House, 2007. ISBN 9780791093573. 
  • Dickson, Paul. Sputnik: The Shock of the Century. New York: The Berkley Publishing Group, 2003. ISBN 0-425-18843-4. 
  • Hardesty, Von; Eisman, Gene. Epic Rivalry: The Inside Story of the Soviet and American Space Race. Forward by Sergei Krushchev. Washington, D.C: National Geographic, 2007. ISBN 9781426201196. 
  • Neufeld, Michael J. Von Braun: Dreamer of Space, Engineer of War. New York: Alfred A. Knopf, 2007. ISBN 978-0-307-26292-9. 
  • Ordway III, Frederick I.; Sharpe, Mitchell. The Rocket Team. Burlington, Ontario: Apogee Books, 2007. ISBN 978-1-894959-82-7. 
  • Roman, Peter. Eisenhower and the Missile Gap. Ithaca, N.Y: Cornell University Press, 1995. ISBN 0801427975. 
  • Schefter, James. The Race: The Uncensored Story of How America Beat Russia to the Moon. New York: Doubleday, 1999. ISBN 0-385-49253-7. 
  • Siddiqi, Asif A. Sputnik and the Soviet Space Challenge. Gainsville: University of Florida Press, 2003. ISBN 0-8130-2627-X. 
  • Spitzmiller, Ted. Astronautics: A Historical Perspective of Mankind's Efforts to Conquer the Cosmos. Book 1 — Dawn of the Space Age. Burlington, Ontario: Apogee Books, 2006. ISBN 978-1-894959-63-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crisi de l'Spútnik Modifica l'enllaç a Wikidata