Cròniques de la veritat oculta
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Pere Calders i Rossinyol |
| Llengua | català |
| Publicació | Catalunya , 1955 |
| Editorial | Editorial Selecta |
| Premis | |
| Premis | Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions (1954) |
| Altres | |
| ISBN | ISBN 9788415192831 |
Cròniques de la veritat oculta és un recull de contes de Pere Calders. L'any 1954 guanyà el premi Víctor Català[1] tot i que no es va publicar fins al 1955 (a l'Editorial Selecta). Està dividit en tres parts:
- La imprevista certesa
- Ver, però inexplicable
- L'escenari desconcertant
Es tracta del tercer llibre de narracions de l'autor i, possiblement, sigui una de les seves obres més conegudes. Suposa un moment clau en la narrativa de Calders: la seva descoberta per al públic de la postguerra.[2] En aquest recull destaquen trets característics de la producció de Calders, un estil fàcilment identificable. Els ingredients bàsics són l'humor i la fantasia. L'humor més o menys ambigu, sorneguer però tendre. La fantasia crea situacions impossibles, incorpora elements sobrenaturals a la quotidianitat i situa les històries en un temps i un espai abstractes, imprecisos, irreconeixibles. Els crítics l'han comparat amb altres mestres del conte com ara Edgar Allan Poe i Franz Kafka, i amb altres autors com ara els italians Luigi Pirandello o Massimo Bontempelli.[3]
Calders escriu aquest llibre des de l'exili a Mèxic. És des d'allà que enviarà al mestre Joan Triadú els materials contístics que acabaran formulant-lo.[4]
Llista de contes[modifica]
El recull inclou 31 relats, repartits en tres parts:
- La imprevista certesa
- El desert
- La ratlla i el desig
- La consciència, visitadora social
- El principi de la saviesa
- L'any de la meva gràcia
- La ciència i la mesura
- La revolta del terrat
- La clara consciència
- L'home i l'ofici
- Coses de la providència
- El Teatre Caramar
- La clau de ferro
- Ver, però inexplicable
- El problema de l'Índia
- Els catalans pel món
- L'arbre domèstic
- Cada u del seu ofici
- L'esperit guia
- Fet d'armes
- Història natural
- La fi
- O ell, o jo
- L'«Hedera Helix»
- Una curiositat americana
- Quieta nit
- L'escenari desconcertant
- Coses aparentment intranscendents
- La maleta marinera
- Les mans del taumaturg
- El geni magiar
- Feblesa de caràcter
- Raspall (conte infantil)
- Un crim
Referències[modifica]
- ↑ «Pere Calders i Rossinyol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ Castellanos, Jordi «Pere Calders: la trajectòria d'un escriptor del seu segle». Marges, Els: revista de llengua i literatura, 2013, pàg. 206. ISSN: 2339-8256.
- ↑ Martori, Joan. «Els referents literaris de Pere Calders». A: Cròniques de la veritat oculta. Educaula, 2009-05, p. 11-17. ISBN 978-84-92672-09-7.
- ↑ «Literatura catalana del exilio en México: Pere Calders». lletra.uoc.edu. [Consulta: 24 abril 2022].
Bibliografia[modifica]
Calders, Pere. Cròniques de la veritat oculta. Planeta, 2009, p. 352. ISBN 9788492672097.