Vés al contingut

Cunegunda de Luxemburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCunegunda emperadriu o
Cunegunda de Luxemburg

L'emperadriu i Enric II, pintura del segle xv (Tafelbild Brünn, Mährische Galerie)
Biografia
Naixement978 Modifica el valor a Wikidata
Comtat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1039 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Kaufungen Abbey (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Bamberg 
Reina
Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja, sobirana Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
emperadriu
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Canonització29 de març de 1200 , Roma nomenat per Innocenci III
PelegrinatgeCatedral de Bamberg
Festivitat3 de març; a Bamberg, també el 29 de març (aniversari de la canonització), 9 de setembre (translació de les relíquies) i 1 d'agost (primer miracle).
IconografiaCom a reina, sostenint una església (l'abadia de Kaufungen); amb Enric II, sostenint la catedral de Bamberg; amb una plata o plat gran a les mans; rebent un raig de sol a la falda
Patrona deLuxemburg
Altres
TítolEmperadriu consort
Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de les Ardenes Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEnric II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
ParesSigifred de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata  i Eduvigis de Nordgau Modifica el valor a Wikidata
GermansLutgardis of Luxemburg
Enric V de Baviera
Frederic de Luxemburg
Teodoric de Luxemburg
Adalbero von Luxemburg
Giselbert Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Descrit per la fontDiccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Meyers Konversations-Lexikon, 4a edició (1885–1890) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8962025 Modifica els identificadors a Wikidata

Cunegunda de Luxemburg (Luxemburg o Castell de Gleiberg, ca. 975 – Abadia de Kaufungen, 3 de març de 1040) va ser l'esposa de l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, també canonitzat. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Els seus pares van ésser Sigfrid I, primer comte de Luxemburg (922–998), i Eduvigis de Nordgau (ca. 935–992). En 998 va casar-se amb Enric IV, duc de Baviera, que esdevingué emperador com a Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic. A la mort d'Otó III sense hereus, Enric va ser coronat, el 1002, rei de Germània i dos mesos després, Cunegunda va ésser coronada reina a Paderborn. Segons una tradició no confirmada, d'acord amb el seu marit, van fer vots de virginitat, per la qual cosa no van tenir descendència. Probablement, Enric, en constatar l'esterilitat de Cunegunda, no va voler repudiar-la[1] per l'amor que li tenia i va renunciar a tenir fills per viure amb ella. D'aquí va néixer la creença que la manca de descendència havia estat voluntària, fent una mena de "matrimoni espiritual".

Va ser molt activa en política, assessorant el seu marit i prenent part en els consells de l'Imperi. En 1014, va anar amb Enric II a Roma, on van ser coronats emperadors pel papa Benet VIII. Quan Enric morí el 1024, Cunegunda va ésser regent, amb el seu germà, fins que fou elegit successor Conrad II.

Ja retirada del govern, el 1025 es va retirar a l'Abadia de Kaufungen, convent de monges benedictines que ella mateixa havia fundat a Kaufungen (Hesse). Hi va morir el 1040, essent sebollida amb el seu marit a la Catedral de Bamberg.

Va ser canonitzada per Innocenci III el 29 de març de 1200.

Llegendes

[modifica]

Cunegunda s'havia adormit mentre llegia la Bíblia, una nit; quan es desvetllà es trobà envoltada de flames, ja que l'espelma havia pres a unes robes de la cambra. Llavors va fer el senyal de la creu i les flames desaparegueren.

Uns cortesans calumniadors van acusar-la de conducta escandalosa; en negar-ho ella, va voler sotmetre's a una ordalia o judici de Déu: va passar caminant, descalça, sobre uns ferros roents, sense patir cap mal, amb gran joia del seu marit, l'emperador.[2]

  • Talla a Saint Maximilian (Bischofshofen, Salzburg), 1680
    Talla a Saint Maximilian (Bischofshofen, Salzburg), 1680
  • Miniatura de les Perícopes d'Enric II, copiades a Reichenau, 1007-1012; a dalt, Crist beneeix Enric II i Cunegunda
    Miniatura de les Perícopes d'Enric II, copiades a Reichenau, 1007-1012; a dalt, Crist beneeix Enric II i Cunegunda
  • Cunegunda fent caritat, relleu a la tomba de la catedral de Bamberg
    Cunegunda fent caritat, relleu a la tomba de la catedral de Bamberg
  • Tomba de l'emperador i Cunegunda a la Catedral de Bamberg, esculpida en 1499-1513 per Tilman Riemenschneider
    Tomba de l'emperador i Cunegunda a la Catedral de Bamberg, esculpida en 1499-1513 per Tilman Riemenschneider

Notes

[modifica]
  1. ↑ El dret familiar germànic li permetia fer-ho.
  2. ↑ "Lives of the Saints: For Every Day of the Year" edited by Rev. Hugo Hoever, S.O.Cist., Ph.D., New York: Catholic Book Publishing Co., (1955), p. 93

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cunegunda de Luxemburg
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cunegunda_de_Luxemburg&oldid=31746163»