Cupromolibdita
Aparença
Cupromolibdita | |
---|---|
Fórmula química | Cu2+ 3O(MoO₄)₂ |
Epònim | composició química, coure i molibdat |
Localitat tipus | fumarola Iadovítaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | sulfats > molibdats |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 7,6638(1) Å; b = 6,8670(1) Å; c = 14,5554(2) Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | Pnma |
Color | de groc-mel a castany-marró o marró fosc; groc brillant |
Exfoliació | distingible/bona |
Fractura | irregular, desigual, desagregable |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | groc a marró clar |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 4,512 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2011-005 |
Símbol | Cmyb |
Referències | [1] |
La cupromolibdita és un mineral de la classe dels sulfats. El seu nom fa referència al seu contingut de coure i a la seva relació amb la molibdita.
Característiques
[modifica]La cupromolibdita és un element químic de fórmula química Cu₃O(MoO₄)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls molt ben formats, de prismes robusts a aciculars, de fins a 0,2 mm; també en agregats radiants.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Formació i jaciments
[modifica]La cupromolibdita va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, al volcà Tolbàtxik (óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Cupromolybdite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Cupromolybdite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 25 agost 2018].