Curatoria

De Viquipèdia
Les curatories de Sardenya per Jutjat

La curatoria (en sard, curadorìa) era la principal divisió administrativa, electoral, fiscal i judicial dels Jutjats de la Sardenya medieval. Malgrat tenir connotacions centralistes (el sobirà nomenava l'autoritat), permetia administrar la justícia i els impostos de forma descentralitzada, actuant com a intermediàries entre les comunitats de pobles individuals amb el central.

L'extensió de les curatories era inversament proporcional a la densitat de població: les menys poblades eren les més grans. L'antropització estava enllaçada amb la productivitat del sòl, motiu pel qual les zones menys aptes per l'agricultura necessitaven d'extensions de terreny més grans.[1] Cada curatoria era governada per un curatore amb competències administratives, fiscals i judicials; era nomenat pel rei, el jutge, que sovint triava entre els seus propis parents o entre unes poques famílies de classe alta.[2] Com que la curatoria estava composta per diverses desenes de pobles, el curatore nominava al seu torn un majore, amb tasques fiscals, judicials i de seguretat.[2]

Després de la caiguda dels Jutjats el 1420, el sistema curatorial es va abandonar definitivament, i fou reemplaçat per la imposició de les institucions feudals. Tanmateix, gran part dels topònims que designaven les antigues circumscripcions judicials segueixen emprant-se per referir-se a les diverses zones de Sardenya.

Referències[modifica]

  1. Casula, Francesco Cesare. Carlo Delfino editore. La storia di Sardegna, 1998. ISBN 8871380843. 
  2. 2,0 2,1 Meloni, Giuseppe; Dessì Fulgheri, Andrea F. Liguori Editore. Mondo rurale e Sardegna del XII secolo, 1992. ISBN 9788820718602.