Cutina (biopolímer)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La cutina és un biopolímer insoluble tipus polièster,[1] un component essencial de les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes.[2] Com a part de la cutícula, en ser quasi impermeable a l'aigua, protegeix les fulles contra l'évaporació o l'absorpció d'aigua i altres substàncies nocives. Força resistent, la seva biodegradació és possible per l'enzim cutinasa, excretat per certs fongs i bacteris fitopatogens.

A més de l'omnipresent cutina, certes plantes també tenen cutana, amb una funció semblant, però molt ménys freqüent.[3]

Cutina sintètica[modifica]

En un projecte del Consell Superior d'Investigacions Científiques, la Universitat de Màlaga va reeixir a sintetizar polièster de polialeurat, un material que mimetitza la cutina. El material es pot obtenir a partir de residus orgànics de la indústria de verdura i plantes. És un polímer emmotllable i com el seu model natural sense toxicitat i biodegradable.[4][5]

Referències[modifica]

  1. Aguilella Palasi, Antoni; Puche Pinazo, Felisa. Diccionari de botànica. València: Universitat de València, 2011, p. 124. ISBN 9788437086392. 
  2. «cutina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Gupta, Neal S.; Collinson, Margaret E.; Briggs, Derek E. G.; Evershed, Richard P.; Pancost, Richard D. «Reinvestigation of the occurrence of cutan in plants: implications for the leaf fossil record» (en anglès). Paleobiology, 32, 3, setembre 2006, pàg. 432–449. DOI: 10.1666/05038.1. ISSN: 0094-8373.
  4. Garcia Navarro, Ana. «Polièster biomimètic». CSIC, 12-04-2013. [Consulta: 5 gener 2019].
  5. «Creen plàstic biodegradable a partir de pell de tomàquet». Diari de Girona, 05-12-2010.

Bibliografia[modifica]