Els cauris són una família variada que viu en mars tropicals i temperats, des d'aigües poc profundes fins al fons de l'oceà.[3] La majoria de les espècies són nocturnes, pasturen a la nit en algues i altres matèries vegetals entre les roques i els ambients d'esculls. Un nombre important de cauris habiten llocs remots en aigües molt profundes. Els vaixells d'arrossegament de pesca d'aigües profundes i les xarxes de pescadors poques vegades atrapen aquests animals. Un dels exemplars més petits registrats, un exemplar de Naria irrorata (Gray, 1828), feia 7 mm de longitud. El més gran, Macrocypraea cervus (Linné, 1771) va registrar una llargada de 19 cm.[4]
En fer-se adultes poden engruixir el llavi extern, així com el conjunt de la closca; això és influenciat per diversos factors com ara la temperatura de l'aigua o la disponibilitat d'aliments.[4]
Les closques dels Cypraeidae adults són força arrodonides, amb una forma que recorda a un ou;[5] tenen molt poc semblança amb la conquilla dels típics gasteròpodes. En gairebé totes les espècies de la família Cypraeidae, les closques són extremadament llises i brillants. Això es deu al fet que quan l'animal està viu, la closca es troba permanentment recoberta pel pallium.[6]
En general la conquilla del l'adults no posseeix una espiral visible,[5] i es destaca per tenir una obertura llarga, estreta i dentada[5]
No totes les closques dels cauris joves són similars a les closques dels adults. Les conquilles dels cauris joves tenen certa similitud amb les closques d'alguns caragols bombolla de l'ordre Cephalaspidea. Les closques dels joves poques vegades tenen els mateixos dissenys acolorits que tenen les conquilles dels exemplars adults, la qual cosa dificulta la identificació de les diferents espècies. Els cauris no posseeixen opercle.[5]
L'obertura de la closca, estreta i flanquejada per dents, fa que a molts dels depredadors els sigui molt difícil penetrar la conquilla. No obstant això, els cauris són vulnerables contra de certs depredadors:
Alguns crustacis tropicals poden partir el dors de la closca dels cauris.
Alguns animals del gènere Conus que s'alimenten de mol·luscs com ara el Conus textile poden injectar verí a la carn dels cauris. El Conus després estén el seu estómac dins de la closca del cauri, a través de l'obertura, per ingerir la seva carn.
Alguns pops poden realitzar una petita perforació (usant el bec i una secreció àcida) a la closca per a poder injectar un verí que mata a l'animal.
Actualment es coneixen 245 espècies i 166 subespècies dins de la família Cypraeidae (classificades en diferents gèneres.[3] La classificació taxonòmica és la següent:
Vista de l'obertura d'una closca de Nucleolaria granulataSubfamília Cypraeinae Rafinesque, 1815[7]
