Càntabre (idioma preromà)
| Tipus | llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Espanya |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees cèltic | |
El càntabre preromà era la llengua parlada pels antics càntabres. És en debat si el seu origen és preindoeuropeu o indoeuropeu. La teoria que en l'actualitat gaudeix de major acceptació estableix que la formació del llenguatge i la cultura càntabres entorn del segle viii aC va ser el resultat de la barreja entre pobles indígenes preindoeuropeus i invasors (celtes) indoeuropeus.[1] Autors com Salvador Conejo lliguen directament el càntabre, el basc i el carpetà amb les llengües celtibèriques de la meitat nord de la península ibèrica.[2]
Principals teories sobre l'origen del càntabre
[modifica]Tovar és un dels principals defensors de la teoria preindoeuropea, o almenys de l'existència d'un fort substrat preindoeuropeu. Va ser Tovar (1955) el que basant-se en aquests arguments va explicar l'aspiració emparentant els orígens del càntabre amb els del basc.[3] Tovar trobà referències en l'onomàstica i la toponímia càntabres per a datar un substrat preindoeuropeu que lligàs amb el basc. No obstant això constatà una forta influència celta a l'idioma dels càntabres, que al cap i a la fi el converteix en un idioma fonamentalment indoeuropeu.
Caro Baroja el considerà una llengua indoeuropea a partir de l'epigrafia trobada, ja que l'organització en «gentilitats» és d'origen celta; malgrat tot, aquesta teoria deixa fora els elements preindoeuropeus que existien a la llengua i la cultures dels càntabres.[4]
Defensant la tesi indoeuropea, assenyala que l'idioma es degué formular a partir de les invasions indoeuropees del segon mil·lenni abans de la nostra era i les de l'any 1000 aC, de les quals es conservaren la pe inicial i la intervocàlica, argumentant la seva tesi a través de les inscripcions i la toponímia.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Cantabria Joven - Historia; El pueblo cántabro.
- ↑ Salvador Conejo, Diego (2011); Tierra de carpetanos, pág. 315. Ed. Visión Libros. ISBN 9788490111321
- ↑ Ariza Viguera, Manuel; Manual de fonología histórica del español. Ed. Síntesis (1989). ISBN 978-84-77380535
- ↑ Peralta Labrador, Eduardo; Los cántabros antes de Roma, p. 33. Ed. Real Academia de la Historia (2003). ISBN 978-84-89512597
- ↑ Peralta Labrador, Eduardo; Los cántabros antes de Roma, p. 283. Ed. Real Academia de la Historia (2003). ISBN 978-84-89512597