Día de muertos (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDía de muertos
Fitxa
DireccióLuis Alcoriza de la Vega Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLuis García de León
GuióLuis Alcoriza de la Vega i Fernando Galiana Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPedro Plascencia Salinas Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRosalío Solano Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarlos Savage Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTelevicine S.A. de C.V
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 octubre 1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0095074 Filmaffinity: 933904 Letterboxd: all-souls-day-1988 TMDB.org: 359258 Modifica el valor a Wikidata

Día de muertos, també coneguda com Día de difuntos i Los hijos de la guayaba[1][2][3][4] és una pel·lícula de comèdia dramàtica mexicana de 1988 dirigida per Luis Alcoriza. És la penúltima pel·lícula de Alcoriza com a director i l'última realitzada per ell íntegrament a Mèxic;[1] la seva última pel·lícula dirigida, La sombra del ciprés es alargada, seria una coproducció mexicano-espanyola.

Argument[modifica]

En un cementiri durant el Dia de Morts, l'advocat Talamantes col·locarà una creu en la tomba de la seva mare. Allí es reuneix amb altres assistents que commemoren als seus familiars: un paleta, un poeta, el sabater Zacarías, el lampista Baltazar i el perruquer Pedro, amb les seves respectives famílies. A la calor de l'alcohol, tots discuteixen, mostren les seves febleses, resolen desavinences en parella, barallen, flirtegen, es reconcilien i es juren eterna amistat.

Repartiment[modifica]

Anàlisi[modifica]

En una entrevista recollida en el llibre Memorias de posguerra: Diálogos con la cultura del exilio de Manuel García García, el director Luis Alcoriza va descriure la seva pel·lícula així: «[L]a pel·lícula va sortir molt dura. Era una agressió frontal al sistema i a la moral dominant. Hi havia una burla agressiva a la mort que superava la crítica comuna del mexicà». Va agregar, «La gent es va espantar una mica. La peícula és divertida però amb un fons violent. Vaig abordar el tema de la figura de la mare de manera molt frontal i això aquí no està bé vist».[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Del quinto poder al séptimo arte: la producción fílmica de Televisa. CONACULTA/Cineteca Nacional, 2006, p. 11. ISBN 970-9961-04-7. «Destaca Día de difuntos, (también conocida como Los hijos de la guayaba) penúltima película de Luis Alcoriza y la última dirigida en México.» 
  2. Latino Image Makers in Hollywood: Performers, Filmmakers and Films Since the 1960s (en anglès). McFarland, 2016, p. 194. ISBN 978-1-4766-1411-3. 
  3. Dicine, 1991, p. 39. «Los hijos de la guayaba fue una de las primeras películas mexicanas que encontramos, pero el nombre era tan repelente que la pasamos por alto.» 
  4. Coahuila y sus protagonistas en los primeros cien años de cine mexicano e internacional. Coahuila: Gobierno del Estado de Coahuila, 1998, p. 126. ISBN 968-7568-26-7. «[E]l último año del sexenio delamadridista lo inicia Carmen Salinas participando en la última película del cineasta Luis Alcoriza, con quien ella hizo Las fuerzas vivas y A paso de cojo en los setenta, siendo ésta Día de difuntos o Los hijos de la Guayaba, en 1988[.]» 
  5. García García, Manuel. Memorias de posguerra: Diálogos con la cultura del exilio (1939-1975). Universitat de València, 2014, p. 110-111. ISBN 978-84-370-9532-5. 

Enllaços externs[modifica]