Dia de Morts

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentDia de Morts
Altardediademuertos.jpg
Tipus social Tradueix
Estat Mèxic
Modifica les dades a Wikidata
Encens de copal al cementiri durant la vigília "Alumbrada" a San Andrés Mixquic

Dia de Morts (en castellà: Día de Muertos) és una celebració que es fa a Mèxic particularment a les parts centrals i sud del país. La festa se centra en la reunió de la família i els amics per pregar i recordar els amics i la família que ja han mort i donar suport al seu viatge espiritual. L'any 2008 la UNESCO la va considerar com a Patrimoni de la Humanitat.[1]

Abans de la colonització espanyola del segle XVI aquesta festa es feia a principi de l'estiu. Entre els pobles prehispànics era comuna la pràctica de conservar els cranis com a trofeus i mostrar-los durant els rituals que simbolitzaven la mort i el renaixement. Més tard, la festa va ser traslladada a 31 d'octubre, 1 i 2 de novembre per coincidir amb la festivitat cristiana de Tots Sants.[2][3]

Els portals, balcons i finestres es decoren amb esquelets i calaveres. Els carrers s’omplen de tianguis (nom que tenen els mercats populars) dels morts, on es pot trobar tot tipus d’objectes curiosos.

La calavera és l’element essencial en aquesta festivitat. Prové de les cultures precolombines que tenien la calavera (el crani) com a símbol essencial de la mort (en contrast amb l’esquelet a Europa), i és un element que ha estat representat en murals, còdexs, pedres i ceràmiques.

Les famílies construeixen uns altars amb un gran significat que s'anomenen ofrendas. Així creuen que ajuden als morts a fer un bon camí durant la mort. Els altars consten de set nivells o graons que representen els set nivells pels quals ha de passar l’ànima del mort per poder descansar. Cada graó té un significat específic i ha de contenir uns elements concrets. S’hi fan ofrenes: menjars favorits del difunt, calaveres de sucre, clavells de moro, begudes alcohòliques, joguines... També s’hi posen retrats del difunt, imatges religioses, flors i ciris.

Els avantpassats creien que, quan una persona es moria, la seva ànima anava a viure al Mactlán (un tipus de cel) on es quedaven a viure per sempre, però un dia a l’any baixaven a visitar els seus parents i amics: és el dia de morts.

Segons els especialistes, l'origen d'aquesta festa es remunta als festivals asteques dedicats a la deessa Mictecacihuatl.[4][5][6]

Hi participa tothom: rics i pobres, nens i grans, particulars i estaments oficials.

  • De les calaveres es diu que els seus antecedents simbòlics es troben en les imatges i els rostres descarnats i les figures cadavèriques d’algunes deïtats asteques com Mictlantecuhtli, el senyor de les profunditats de la terra on habiten els morts, la seva dona, la vella mare de tots, i Miquiztli, el déu de la mort.
  • Les calaveres literàries són uns quartets octosil·làbics rimats a través dels quals es mofen de la vida a través de la mort.
  • Les calaveres de sucre, que poden ser fetes també de xocolata, amarant, entre les quals la gent busca el seu propi nom, per menjar-se’l després.
  • El pa de mort són uns petits panets dolços amb diferents formes: rodons, cranis, ossos...
  • La mort és una presència constant en la vida quotidiana dels mexicans.

Altars[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Indigenous festivity dedicated to the dead». UNESCO. [Consulta: 31 octubre 2014].
  2. Latina and Latino Voices in Literature (Frances Ann Day), Greenwood Publishing Group, page 72
  3. The Bread Basket, Rex Bookstore, Inc, page 23
  4. Lee, Stacy. Mexico and the United States. Marshall Cavendish, 2002. ISBN 0761474021. 
  5. [1] Diariocultura.MX
  6. [2]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dia de Morts Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Brandes, Stanley. Skulls to the Living, Bread to the Dead. Blackwell Publishing, 2006-12-15, p. 232. ISBN 1-4051-5247-8. 
  • "The Day of the Dead, Halloween, and the Quest for Mexican National Identity". Journal of American Folklore 442 (1998): 359–80.
  • "Sugar, Colonialism, and Death: On the Origins of Mexico's Day of the Dead". Comparative Studies in Sociology and History 39.2 (1997): 270–299.
  • "Iconography in Mexico's Day of the Dead". Ethnohistory 45.2(1998): 181–218.
  • Cadafalch, Antoni. The Day of the Dead. Korero Books, 2011. ISBN 978-1-907621-01-7
  • Carmichael, Elizabeth; Sayer, Chloe. The Skeleton at the Feast: The Day of the Dead in Mexico. Great Britain: The Bath Press, 1991. ISBN 0-7141-2503-2
  • Conklin, Paul. "Death Takes a Holiday". U.S. Catholic 66 (2001): 38–41.
  • Garcia-Rivera, Alex. "Death Takes a Holiday". U.S. Catholic 62 (1997): 50.
  • Haley, Shawn D.; Fukuda, Curt. Day of the Dead: When Two Worlds Meet in Oaxaca. Berhahn Books, 2004. ISBN 1-84545-083-3
  • Lomnitz, Claudio. Death and the Idea of Mexico. Zone Books, 2005. ISBN 1-890951-53-6
  • Roy, Ann. "A Crack Between the Worlds". Commonwealth 122 (1995) : 13–16.
  • Andrade, Mary J. "Day of the Dead A Passion for Life – Día de los Muertos Pasión por la Vida". La Oferta Publishing, 2007. ISBN 978-0-9791624-04

Enllaços externs[modifica]

En Mèxico