Dídac Cisteller

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDídac Cisteller
Biografia
Naixement1600 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Dídac Cisteller (Lleida, Segrià, 1600 - Lleida, ?) va ser un escriptor religiós i polemista.[1]

Biografia[modifica]

Es va doctorar en dret a la Universitat de Lleida (1623), d'on fou catedràtic; va ser fiscal de la batllia general del Principat. Va publicar Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña[2][3] (Tarragona 1636), tímida rèplica al Memorial en defensa de la lengua castellana... d'Alexandre Domènec de Ros, en el context de les controvèrsies sobre la predicació al segle xvii. Dídac Cisteller defensava que només el català podia assegurar la comprensió dels sermons[4]i remarcava el fet que no es podia predicar en una llengua que no parlava el poble i rebutjava la idea que el català no fos una llengua docta com el castellà, ja que entre els arguments de Ros i els seus partidaris destacava la defensa de la possibilitat de "florearse en l'estil", amb el castellà. La historiografia és unànime afirmant que a la Catalunya d'època moderna, la predicació es duia a terme en català, sobretot a les zones menys urbanes i més allunyades de les ciutats i els debats religiosos. Si alguna ordre era partidària de la castellanització del discurs pastoral eren els jesuïtes.[5]

El Memorial de Cisteller va ser estat editat per Modest Prats (1995). És autor també d'un Alegato por la veneración y culto de la Santa Imagen del Cristo crucificado hallado en Lérida (Barcelona 1642), i opuscles de polèmica politicojurídica, un dels quals contra Francesc Martí i Viladamor.

Referències[modifica]

  1. «Dídac Cisteller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
  2. «obres de Dídac Cisteller».
  3. “LA HISTORIOGRAFIA CATALANA EN EL SEGLE DEL BARROC (1585-1709)”, p. 126. 
  4. Ricardo García Cárcel. «'Alexandre Ros y la Cataluña desengañada'» (en castellà). [Consulta: 17 abril 2020].
  5. Canalda & Fontcuberta «LENGUA, IDENTIDAD Y RELIGIÓN EN EL ARTE CATALÁN DE LOS SIGLOS XVI A XVIII». Renæssanceforum 8, 2012.