Dídim d'Alexandria (monjo)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Dídim el Cec, o
d'Alexandria
Didymus, Didymos Δίδυμος
Didymus the blind.jpg
Icona copta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΔίδυμος (Dídymos)
313 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mort398 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTeòleg i escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
anacoreta, Pare de l'Església Oriental
CelebracióEsglésia copta, Església Ortodoxa
Festivitat18 d'octubre (ortodoxos)
Iconografiarobes de bisbe grec, llibre

Dídim d'Alexandria (Alexandria, Egipte, 311 - 396) va ser un religiós grecoegipci del segle iv, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Sòcrates Escolàstic. Teòleg i autor eclesiàstic, era el cap de l'escola catequètica alexandrina. Considerat un dels Pares de l'Església menors, és venerat com a sant per l'Església ortodoxa.

Biografia[modifica]

Nascut a Alexandria cap al 313, va quedar cec als 4 anys abans d'aprendre a llegir, i això el va estimular a l'estudi, i va destacar en gramàtica, retòrica, dialèctica, matemàtica, música, astronomia, filosofia i literatura sacra.

Es va dedicar al servei de l'església. Va practicar una forma dura d'ascetisme i va fer vida eremítica. Va ésser el director de l'Escola de Catequesi d'Alexandria, on va viure i treballar. Segons Pal·ladi, Dídim sempre fou un laic. El 392 quan Jeroni d'Estridó va escriure la seva obra sobre destacats autors eclesiàstics, era encara viu i donava classes de teologia a Alexandria, on era cap de l'escola de catecúmens. Jeroni d'Estridó, Rufinus, Pal·ladi, Ambròs de Milà o Evagri el Pòntic eren deixebles seus.[1]

No fou un pensador original, però va contribuir a definir el misteri de la Santíssima Trinitat definint-la com a "una substància i tres hipòstasis". Defenia l'ànima humana en Crist, amb dues naturaleses i dues voluntats. Considerava l'Esperit Sant com a no creat: com les altres persones, és igual al Pare. La defensa que va fer d'alguns postulats d'Orígenes, que s'havien considerat herètics, li costà una condemna al Concili de Constantinoble II, l'any 553.

Obres[modifica]

Es conserven els següents llibres, però en va escriure altres que s'han perdut, com els tractats de la Trinitat o diversos comentaris als llibres de l'Antic Testament. Se'n conserven:

  • Liber de Spiritu Sancto.
  • Breves Enarrationes in Epistolas Canonicas.
  • Liber adversus Manichaeos

Referències[modifica]

  1. Layton, Richard A. Didymus the Blind and his circle in late-antique Alexandria (en anglès). University of Illinois Press, 2004, p.19. ISBN 0252028813.