Daniel Vidart
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Daniel Darío Vidart Bartzabal  7 octubre 1920 Paysandú (Uruguai) |
| Mort | 14 maig 2019 (98 anys) Fortín de Santa Rosa (Uruguai) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional de Colòmbia Universitat de la República |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòleg, escriptor |
| Ocupador | Universitat de la República |
Premis | |
Daniel Darío Vidart Bartzabal (Paysandú, 7 d'octubre de 1920–Fortí de Santa Rosa, 14 de maig de 2019) va ser un antropòleg i escriptor uruguaià.[1][2]
Biografia[modifica]
Va estudiar Dret a la Universitat de la República entre el 1940 i el 1945 i va escriure la seva dissertaciäo a la Universitat Nacional de Colòmbia, de la qual es va graduar el 1984.[2]
Entre el 1952 i 1958 va ser vicepresident del SODRE.[3]
Des del 1962 va ser director del Centre d'Estudis Antropològics Dr. Paul Rivet, a més d'expert de la UNESCO en Recerca Sociocultural i Conseller Regional d'Educació Ambiental per a l'Amèrica Llatina i el Carib.
El 1972 i el 1973 va ser professor d'Antropologia cultural a la Universitat de Xile.
El 2009 va esdevenir membre numerari de l'Acadèmia Nacional de Lletres de l'Uruguai.[2]
Entre el 2013 i el 2014 es van iniciar converses perquè la seva biblioteca personal fos donada en herència a la Intendència de Canelones, amb l'objectiu de crear la Biblioteca Daniel Vidart, a Fortí de Santa Rosa, al Departament de Canelones. Malgrat tot, va morir abans que es poguessin concretar tots els detalls de la donació, per la qual cosa l'espai mai es va realitzar.[4]
Actualment, el Centre de Documentació Daniel Vidart, a la ciutat de Paysandú, acull una part considerable de la biblioteca i altres elements personals de la seva trajectòria professional.[5]
Premis i reconeixements[modifica]
- 1996, Premi Morosoli
- 1996, Premi Bartolomé Hidalgo
- 2000, Premi Morosoli d'Or.[3]
- 2007, Vidart i el seu col·lega i amic Renzo Pi Hugarte són declarats Ciutadans Il·lustres de Montevideo.[6]
- 2013, Vidart rep un doctorat honoris causa de la Universitat de la República.[7]
- 2015, Correu Uruguaià emet un segell amb l'efígie de Vidart.[8]
- 2018, Gran Premi Nacional a la Labor Intel·lectual.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ «Falleció el profesor y antropólogo Daniel Vidart a los 98 años» (en castellà). El País, 14-05-2019. [Consulta: 14 maig 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Biografía del Prof. Daniel Vidart» (en castellà). Arxivat de l'original el 31 de octubre de 2013. [Consulta: 16 agost 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «Morosoli de Oro para Daniel Vidart» (en castellà). Fundación Lolita Rubial. [Consulta: 16 agost 2012].
- ↑ «Proyecto Biblioteca Daniel Vidart | Intendencia de Canelones» (en castellà). www.imcanelones.gub.uy. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «Inauguró en Paysandú Centro de documentación e investigación Daniel Vidart» (en castellà). www.museos.gub.uy. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «Ciudadanos ilustres» (en castellà). Junta Departamental de Montevideo. Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2016. [Consulta: 16 agost 2012].
- ↑ Doctorat Honoris Causa a Vidart (web de l'enllaç en castellà)
- ↑ Segell d'homenatge a Daniel Vidart (web de l'enllaç en castellà)
- ↑ «Ministerio de Educación y Cultura» (en castellà). Arxivat de l'original el 11 de septiembre de 2018. [Consulta: 11 setembre 2018].
- ↑ «Daniel Vidart recibirá el Gran Premio Nacional a la Labor Intelectual 2018» (en castellà).