Daryl Duke
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 març 1929  Vancouver (Canadà) |
| Mort | 21 octubre 2006 (77 anys) West Vancouver (Canadà) (en)  |
| Causa de mort | Fibrosi pulmonar |
| Activitat | |
| Ocupació | muntador, director de fotografia, realitzador, director de televisió, guionista, director de cinema, actor, productor de televisió |
| Activitat | 1952 – |
| Família | |
| Cònjuge | Yvonne Lanauze (valor desconegut–valor desconegut) |
Premis
| |
     | |
Daryl Duke (8 de març de 1929 - 21 d'octubre de 2006) va ser un director de cinema i televisió canadenc.
Biografia[modifica]
Duke va néixer a Vancouver, Columbia Britànica, on es va convertir en un dels primers productors regionals de CBC Television. La seva carrera va continuar amb la CBC a Toronto produint sèries com This Hour Has Seven Days, després als Estats Units per a les principals xarxes de televisió i estudis d'allà.
El 1977, va guanyar el Canadian Film Award al millor director pel seu èxit sorpresa Testimoni silenciós.
El seu èxit significatiu a la televisió va ser dirigir la minisèrie guanyadora del Premi Emmy The Thorn Birds. Duke també va ser un dels responsables de la creació de CKVU-TV a Vancouver, que avui forma part de la franquícia Citytv. Cal destacar que va produir i dirigir les primeres "pel·lícules de cançons" de Bob Dylan, vinyetes en blanc i negre que van ser els precursors dels vídeos musicals actuals. Va ser inclòs al BC Entertainment Hall of Fame i Star Walk el 1997.[1]
Duke va morir a West Vancouver, Colúmbia Britànica, l'any 2006 a causa de la fibrosi pulmonar.[2]
Filmografia[modifica]
Cinema[modifica]
- 1972: Dia de pagament
- 1978: Testimoni silenciós
- 1982: Hard Feelings
- 1986: Tai-Pan
Televisió[modifica]
- 1964: This Hour Has Seven Days
- 1966: Wojeck (1 episodi)
- 1969: The Bold Ones: The New Doctors (3 episodis)
- 1970: Children of the Lotus Eater
- 1970: Night Gallery (1 episodi)
- 1970–71: The Psychiatrist (pilot, 1 episodi)
- 1972: Banacek (1 episodi)
- 1972: Cool Million (episodi)
- 1972: Ghost Story (2 episodis)
- 1973: I Heard the Owl Call My Name
- 1973: The President's Plane Is Missing
- 1974: Harry O (2-part episodis)
- 1975: A Cry for Help
- 1975: They Only Come Out at Night
- 1976: Griffin and Phoenix
- 1979: The Return of Charlie Chan
- 1983: The Thorn Birds (minisèrie)
- 1985: Florence Nightingale
- 1989: Aquell moment màgic
- 1990: Columbo: Columbo Cries Wolf
- 1991: Columbo: Caution: Murder Can Be Hazordous to Your Health
- 1992: Fatal Memories
Premis i reconeixements[modifica]
- 1971: guanyador, Primetime Emmy Award, Assoliment de direcció excepcional en un drama, episodi de The Bold Ones: The Senator
- 2004: guanyador, Premi John Drainie[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Daryl Duke». Daryl Duke Foundation, 2015. [Consulta: 4 juliol 2015].
- ↑ Skelton, Chad «Daryl Duke, Vancouver's 'Mr. Television,' dies at 77 from pulmonary fibrosis». Vancouver Sun, 23-10-2006, p. B1.
- ↑ Alex Strachan, "Champion of Canadian broadcasting honoured at Banff fest". Montreal Gazette, June 12, 2004.